Abans d’entrar al la voràgine nadalenca vaig escriure un article en el que venia a dir que havíem d’aprofitar aquests dies per fer una pausa política. Els darrers mesos han estat els més intensos de llarg de la meva vida política i creia que necessitava un descans. Com que pensava també que hi havia molta
El “senyor” rajoy va decidir fotre les seves mans infectades i infectadores a llocs on, segons les lleis espanyoles que ells no paren d’elogiar i de saltar-se, no podia fer-ho. Concretament a la Generalitat i al Parlament. Aplicant de manera il.legal l’article 155 de la constitució espanyola, es va saltar l’estatut d’autonomia de Catalunya
Els Comuns tenen un problema: la seva retòrica revolucionària no lliga amb la seva manera d’actuar conservadora. La seva imatge progressista és més producte d’un màrqueting molt ben estudiat que no pas d’unes idees de progrés que de debò estiguin a l’esquerra del PSOE o simplement a l’esquerra. En realitat, si s’observa el que
Josep Borrell sembla molt intel.ligent, molt llest, molt preparat, molt culte, molt de ciències. I alguna cosa deu tenir d’això perquè ja fa moltíssims anys que s’arrossega per la política. Tant que ja ningú ningú sembla que se’n recordi que va haver de plegar per uns casos de corrupció. No sé si s’hauria de
A aquestes eleccions hi ha dos blocs, els espanyolistes i els independentistes. Tot i això els Comuns i una miqueta també els socialistes, juguen a que n’hi ha tres: els-sense-blocs. El mariscal de camp dels sense-blocs és en Domènec que considera que fer un bloc d’esquerra no és un bloc, cosa que jo, limitadet,
La manifestació del passat 7 de desembre a Brusel.les, a més de fer patxoca, és útil. Ho és per diverses raons: la primera que si els espanyolistes neguen les dades de la policia belga vol dir que ens van bé. La segona és que si els seus braços institucionals, que ens tracten com a enemics
Per entendre les decisions dels tribunals de justícia espanyols no s’ha de pensar en termes de justícia. De fet, la primera cosa que em van ensenyar a la Facultat de Dret és que la Justícia no és un problema jurídic sinó un problema filosòfic. Per això és una matèria que – quan jo estudiava,
Una de les explicacions tradicionals de l’espanyolisme per explicar l’independentisme a Catalunya és que l’escola catalana adoctrina la canalla. Ja vaig contestar aquesta afirmació en un altre article dient que totes les escoles del món adoctrinen la canalla però que qui més les adoctrina és la família. Per això avui hi ha joves a
Aquests que critiquen que al Parlament s’hagin aprovat algunes lleis de pressa i corrents, resulta que quan es va veure que això del procés anava de debò, no val tenir cap inconvenient en aprovar a la brava un decret segons el qual les empreses podien canviar de seu social sense consular els seus accionistes. És
Hi ha gent que considera que a Catalunya, en els darrers 40 anys només hi ha hagut tres polítics amb una veritable capacitat de lideratge popular. Pujol, Maragall i Colau. No ho sé. Potser sí que la batllesa és una líder amb tots els ets i uts però jo la veig encara molt distant
Anem a pams. No entenc perquè els independentistes catalans, que ja no tenim prou difícil amb un estat feixistoide en contra, amb una quinta columna de l’estat a casa nostra encara més feixistoide que el propi estat, tenim aquesta tendència a complicar-nos la vida. Perquè ens demanem unes majories sòlides, perquè volem ser tan
Per molt que tinguem una capital tiran a gran som un país petit i tots si fa no fa sabem de quin peu calça l’altre. I si parlem de política encara més. Normalment, quan un arriba a president de la Generalitat o a presidenta del Parlament és que té una trajectòria al darrera que el
Li torno a robar a Lluís Martínez una cita del seu article publicat al Punt Avui el dijous 2 de novembre del 2017 titulat “La normalitat.” Com que és tan bona i és d’un clàssic potser li robaré moltíssimes vegades. És una cita del llibre “Alícia al país de les Maravelles” i fa així:
Un dia, llegint un manual d’estètica, em vaig trobar amb l’afirmació de que l’estètica ha de ser ètica. I de que l’ètica havia de ser estètica. Després d’això hi venia una sèrie de jocs de paraules i raonaments francament complicats. L’idea que en vaig treure, resumint, és que la dona del Cèsar no només ha
Jo m’imagino el que va passar a Unió Democràtica quan, tenint una quota molt més gran del que li pertocava gràcies al lideratge de Jordi Pujol, va deixar de ser un partit bàsicament idealista per esdevenir un partit en el que convivien l’idealisme d’algunes persones com Joan Rigol, Joaquim Xicoy o Antoni Castellà