Obrint Pas: Diari d'una gira

A les 7:00h del matí, encara amb la ressaca del concert i sense dormir, prenem un bus que ens allunya de Varadero. Destí: Santa Clara. Santa Clara és una població mitjana de l’interior de l’illa, a l’oest de l’Havana. Casualment, avui s’hi commemora el 80è aniversari del naixement d’Ernesto Guevara, que fou assassinat a la selva boliviana ara farà 50 anys. El cadàver fou repatriat des d’allí a Santa Clara el 1997 (el Che tenia doble nacionalitat cubana-argentina) i soterrat al mausoleu que avui visitarem…

Una figura de bronze del Che presideixen una gran esplanada on també hi ha roques amb fragments de
cartes i discursos. Just a sota, a les entranyes del monument, dins
l’acollidora foscor que proporcionen plantes i els ornaments de fusta i
pedra, hi ha la tomba. Senzilla i envoltada d’altres guerrillers. Un
lloc que deixa petjada, sens dubte.

Quan eixim de la tomba ens
trobem amb un equip de Telesur, la televisió que informa per a tot el
subcontinent americà. Estan retransmetent en directe, i des de
diferents punts del món, els actes d’aniversari del  Che. Quan ens
veuen,  ens fan una entrevista. Parlem de la figura d’aquest i de la
influència en les subcultures juvenils europees i d’arreu del món. A
l’entrevistador, un home d’uns quaranta anys, li sorprèn que hi haja
grups de rock que defensen els valors dels quals parlem. No ho acaba
d’entendre. Nosaltres tampoc la seua sopresa. És  aquestes coses quan
te n’adones de la fricció cultural que encara ens separa.

Continuem
la marxa cap a la plaça major i el monument nacional a l’Assalt del
Tren Blindat. És tracta d’una recreació de l’assalt a un tren blindat
durant els fets de la Revolució. El tren en qüestió tenia una llargària
de 22 vagons i transportava més de 350 homes de l’exèrcit nacional i
quantioses armes i municions cap a Sierra Maestra. Al seu pas per Santa
Clara, però, fou interceptat per una quinzena d’homes del Che que, amb
gran habilitat van creuar una excavadora a les vies, van fer esclat
càrregues explosives i van provocar la rendició després de simular
molts més efectius a base de llençar còctels molotovs. Aquells fets
foren determinants en l’esdevenir de la revolta perquè tallaren les
comunicacions per tren, assestaren un dany moral important a les tropes
oficials i precipitaren la caiguda de la ciutat de Santa Clara. (A dins
del tren hi ha l’exposició que ho explica amb armes i documents
originals)

Allò més interessant, però, és descobrir la vida
cubana. El seu dia a dia. Trencar els tòpics i els nostres prejudicis
passejant a peu pels barris. Ens endinsem per un camí que creua una
barriada humil, amb carrers sense asfaltar i cases que semblen a punt
de caure, que puja cap al cim d’un turó on es divisa tota la ciutat. A
Venezuela (o a qualsevol altre país de la zona) mai no ens haguéssim
atrevit (de fet, a Caracas ningú de les faveles puja cap al punt més
alt per por a les bandes que controlen el barri). Ací, però, tot és
diferent. Pots aturar-te i conversar amb la gent i observar la seua
vida dura però tranquil·la.

La visita a Santa Clara acaba amb el
bitllet de tornada en autobús. Arribem a Varadero destrossats però
contents d’haver visvut una realitat diferent de l’illa i de la que hi viu. Alguns ens gitem a dormir; altres ixen de festa a gaudir de la
impressionant nit de dissabte del festival.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!