Obrint Pas: Diari d'una gira

Benvingut al Paradís Tour 2008 | www.obrintpas.cat

5 de juliol de 2008
0 comentaris

13.06.08 VARADERO (Cuba) Live in Cuba!

El segon dia és el del concert. De matí tenim la roda de premsa del festival presidida pel seu director Juan Formell (cantant dels mítics Van Van, que amb 50 anys d’història és l’orquestra de Salsa més popular de Cuba). També hi ha els mexicans Explosion Norteña (amb les seues jaquetes rojes i els gorros vaquers), els cubans Buena Fe (un dels grups de pop-rock més important avui) una jove cantant argentina i un grup de músic del Congo. Un intèrpret va traduint el què diem. Nosaltres ens presentem, saludem a tots els grups i aprofitem per a fer un alegat en defensa de la multiculturalisme. Diem d’on som i en quina llengua cantem. Tots ens escoltem amb cara estranyada. És la primera presa de contacte. A l’aventura!

La vesprada i la nit del concert seran les més intenses que hem viscut darrerament.
I no només per l’emoció sinó, sobretot, pels nervis que provoquen el
desgavell
organitzatiu. El concert és a l’amfiteatre, pagant entrada i entremig
de dues orquestres de salsa. El públic no és precisament el d’un
concert de rock. Per acabar-ho d’arrodonir, les proves
de so no es realitzen (hi ha un retard de cinc hores!) i el material
musical amb el què hem de tocar és molt diferent al què estem
acostumats. Els adaptadors escassegen (allí tot va a 110w) i
sorgeixen altres inconvenients que hem de superar. Al final, tenim la
sensació que ens llançarem a la piscina sense flotador…

Un cop acaba el primer grup de salsa, ens arriba el torn.
Nervis, crits, corregudes. Però eixim a per totes. O això ens creiem.
peruqè el concert és un autèntic desastre. El públic que ha vingut a
escoltar salsa no acaba d’entendre la nostra música i les cares que
posen són tot un poema. Mentrestant, el Jaume es baralla amb el seu
baix de cinc cordes, nosaltres amb les amplificadors de teclat que ens
han deixat, el Chola amb una taula sense ‘faders’ i el Maki amb una
bateria pensada per a ritmes tropicals. Només a la fi aconseguim
arrencar algun ball a l’audiència i algun somriure nostre de
complicitat i flipada col·lectiva. Quina nit!!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!