Obrint Pas: Diari d'una gira

L’endemà descobrim l’Havana històrica. De bon matí anem cap a la Plaça de la Revolución, una immensa esplanada tant gran com cinc camps de futbols junts i amb capacitat per a un milió de persones. A la part sud hi ha l’estàtua de marbre a José Martí, líder de la independència cubana contra els espanyols a finals del s.XIX. Al nord, un immens retrat del Che.

La segona parada és el Museo de la Revolución instal·lat a
l’antic palau presidencial. Al 1957, en aquest mateix edifici ocorregué
un intent d’assassinar al dictador Batista i encara s’hi poden veure
els forats de les bales a l’interior. Ara, però, les seues luxoses
estances, diuen que decorades per Tiffany’s, acullen un extens
repertori d’objectes, fotografies i documents de la història cubana,
sobretot dels anys revolucionaris. Des de mapes de les revoltes dels
esclaus a documents de la guerra d’independència, des de maquetes de
l’assalt als quarter de Montcada previ a la revolució fins a una bona
mostra de les armes utilitzades a la selva pel Che, Raul i companyia.
També el procés de nacionalització d’empreses o els anys soviètics
representats per l’intent d’ocupació de Badia Cochinos o la Crisi dels
Míssils. Tot té ací el seu espai. A l’exterior fins i tot podem trobar
una rèplica del xicotet vaixell Granma amb els que l’expedició de 81
homes van decidir empendre la lluita guerrillera (al desembarcament
només en sobrevisqueren 12!). Vaja que hi ha per estona.

La visita històrica ens obre la fam
i decidim anara a dinar. Avui ho farem a un bar on es paga amb moneda
cubana. Val a dir que a Cuba existeixen dues monedes. El peso cubà
(CUP) és la moneda de tota la vida que utilitzen els ciutadans de
l’illa i el peso convertible (CUC) és la divisa creada ara fa uns anys
per substituir al dòlar que havia inundat l’economia. El valor al canvi
és el mateix que el del dòlar i s’ha d’estar atent perquè varia cada
dia.

De vesprada donem un volt per llibreries. Altres van
a veure amics i coneguts que hi tenen a la ciutat. Ens dispersem i ens
retrobem a la nit. Després de sopar quedem amb el Dioni, un amic de
l’illa que toca en un grup de heavy metal i que lidera una associació
de músics. Ell ens porta per diversos local. El primer un de jazz, on
toca un excel·lent percussionista xilè, el segon una festa undergound
de música electrònica. Allí coneixem a més cubans amb qui compartim una
nit diferent de festa i alegria a l’altra punta del món.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!