A Rostock arribem diumenge de matí. La ciutat viu un clima de calma tensa després de la intensa jornada de lluita del dia anterior. Més de 100.000 manifestants vam prendre els carrers davant la presència asfixiant d’uns 15.000 policies. La festa acabà amb càrregues policials amb canons d’aigua contra les 70.000 persones que assistien als concerts de la nit. Diumenge però, tot és diferent. El concert és una gran festa amb la gent que s’ha quedat a Rostock a l’espera d’una setmana calenta…(Continua)
(Now you can read this post in english)
Mira aquest vídeo: Càrregues amb canons d’aigua contra la multitud al concert de dissabte
Download: English version
(Nota: Per motius d’actualitat de la cimera del G8 hem fet un parèntesi cronològic en aquest bloc de gira. Durant la setmana que ve penjarem totes les cròniques endarrerides)
A Rostock arribem diumenge matí. La nit anterior l’hem passat a la nostra segona casa a Berlín: l’hotel Sunflower. Aquest és un hotel pensat i gestionat per gent jove on pots allotjar-te per un bon preu i utilitzar els diferents serveis d’Internet, bugaderia i esmorzar que ofereixen. Sempre hi ha gent jove de passada, sobretot estudiants, o que hi treballa com l’Iratxe una xica catalana que darrere els mostrador ens fa sentir com a casa. Al Sunflower, com molts hotels d’aquestes característiques, la recepció funciona com a bar i et pots prendre unes cerveses tranquil·lament en els seus amples sofàs les 24 hores del dia.
Diumenge de matí ens alcem aviat per a encarar el viatge cap a Rostock. Ho farem en dues furgonetes que l’organització de la contracimera ha llogat per als desplaçaments interns. Els companys que les condueixen ens comenten que avui la cosa està tranquil·la però que ahir hi ha va haver bastant problemes amb la policia.
De camí tots portem els passaport a mà i una carta signada on es demostra que venim a treballar a Alemanya legalment. L’organització té por que ens ature la policia i que s’invente qualsevol excusa per no deixar-nos passar.
L’arribada a Rostock
A Rostock però tot està en calma. Tot i l’impressionant desplegament de furgonetes i tanquetes d’aigua, no hi ha controls a la carretera. Només unes desenes de policies controlen els accessos a la zona del port on se celebren els concerts.
Allí, al port de Rostock, es troba el recinte amb capacitat per a 1000.000 persones on se celebra el festival Move Against G-8. Es tracta d’una gran esplanada a tocar amb la mar, on hi ha atracats mitja dotzena de vaixells amb grans pancartes. Darrer del gran escenari hi ha una gran carpa de circ amb les seues respectives caravanes. Allí hi tenen el quarter general la gent que organitza aquest festival. Amparanoia, Tom Morello (guitarra de Rage Against The Machine), ChumbawambaChumbawamba i grups molt populars a alemanya com Wir Sind Helden o Jan Delay fomen part del cartell.
Res sembla recordar la dura batalla que es va viure allí hores abans…
La batalla d’ahir
Durant tot el dissabte unes 100.000 persones van prendre literalment els carrers de Rostock. Davant d’ells, més de 16.000 policies que ja havien caldejats els ànims mesos abans amb la major redada de la història recent de la República Alemanya. Un aparell policial que no va dubtar a detindre desenes d’activistes coma ‘mesura preventiva’ i prendre’ls a tots ells mostres d’olor corporal per tal de ser reconeguts durant la cimera pels gossos ensinistrats. Per a evitar el bloqueig de la reunió, l’estat s’ha gastat més de 13 milions d’euros en una gran tanca de desenes de quilòmetres que encercla el balneari de Heiligendamm on se celebra l’acte.
Dissabte doncs, primer dia de les jornada de lluita, els ànims estan caldejats quan més de 100.000 persones prenen els carres de Rostock. A la manifestació hi ha blocs de tota l’esquerra europea i mundial. Una autèntica marea humana que inunda els carrers d’aquesta tranquil·la ciutat bàltica.
La policia però no tarda en fer acte de presència. Comencen les carregues, les corredisses, les pedres i les detencions. 430 policies i centenars de manifestants van resulten ferits. La bogeria però, arriba quan la policia fa acte de presencia al recinte del concert on hi ha reunides més de 70.000 persones.
Després d’intimidar i amenaçar als milers de joves concentrats, els canons de les seues tanquetes comencen a escopir litres d’aigua a pressió. La confusió es general en el recinte. La policia presionà contínuament amb porres i aigua mentre a l’escenari els grups s’ho miren incrèduls. Després de la càrrega, desenes de policies detenen ràpidament als joves que han estat mullats pels seus canons. Una ‘intel·ligent’ manera d’identificar-los…
Dels 70 detinguts una vintena seran posats a disposició judicial ràpidament. A Alemanya existeix una llei segons la qual, en situacions d’excepció et poden jutjar al dia d’haver-te detingut. És una manera d’intimidar a la gent. Avui hem conegut que una desena de manifestants han estat condemnats a 10 mesos de presó, entre ells dos companys nostres de Saragossa…
El concert
Diumenge la ciutat sembla patir la ressaca del dia anterior. Al nostre concert però tot és ben diferent. La policia sembla patir la ressaca del dia anterior i només unes desens d’efectius controlen els accessos al recinte.
Després dels Chumbawamba, una històrica formació de pop-rock anglesa, arriba el nostre torn. Només tenim quaranta minuts de concert però els pensem aprofitar intensament. Preparem un repertori ràpid i sense treva. Són les vuit de la vesprada i el sol brilla tímidament en aquest racó del mar Bàltic. La gent crida i balla. Notem la seua escalfor. Mentre toquem noves i velles cançons vibrem amb la gent vinguda dels diferents indrets del nostre fràgil però combatiu planeta…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ostres, m’aguera agradat anar a Rostock per a seguir la lluita que fem diariament asi contra el neoliberalisme, allà dalt.Avui és la fira Alternativa a València i aquesta vesprada a la plaça del glop ( Benimaclet) hi ha una marxa contra el G8.
M’agradaria felicitar a Obrint Pas pel seu bloc a internet, pot ser parega una tonteria allò de tenir un blog i contar el que fas, però pense que és una forma d’informació molt important i als seguidor i seguidores el llegim i ens sentim com si forem un més del grup. Moltes gràcies, perquè és difícil el que feu, d’informar on aneu i que feu allà, i sempre amb fotografies.
Enhorabona també pel nou disc, crec que és brutal…