Mostrar sense rubor les mamelles a la platja no ve a ser cap forma d’exhibicionisme avui en dia ni hi ha cap lasciva intenció de provocar al personal. És més simple del que es pensen molts homes que s’han quedat al pleistocé. Dur només la calceta esquifida del biquini (si no hi ha cap més remei) ensenyant galta (a aquesta pràctica se’n diu colaless), és la manera d’evitar les antiestètiques marques provocades pel sol. Ja que no podem fer nudisme a les platges convencionals, el top less ens permet arribar a la feina amb una samarreta imperi lluint un bronzejat uniforme, almenys de cintura cap amunt.
Va ser l’estilista Rudi Gernreich qui va confeccionar l’any 1964 el primer monokini, un banyador negre amb dos tirants que deixava els pits al descobert. Brigitte Bardot va ser qui el va popularitzar. Tanmateix, el model no va prosperar. I el top less, que no ve a ser altra cosa que no dur res a la part superior, es va imposar sense cap altra pretensió que la comoditat. En primer lloc a Saint Tropez, a les platges de la Côte d’Azur i, posteriorment, es va anar estenent arreu.
Afortunadament, hem avançat en aquest camp. I les dones podem lluir el nostre cos sense complexos. La naturalitat s’ha imposat, finalment.
Així com a molts indrets del món, que les dones mostrin els seus pits en públic és ben normal (això passa a la majoria de tribus d’Àfrica i d’Oceania), en molts d’altres, que la dona ensenyi la part superior del seu tors es considera una transgressió.
En qualsevol cas, no devem estar tan avançats com ens pensem quan encara hem de veure a les portades de determinades revistes de les anomenades del cor, fotografies de les models o noies de moda en top less, caçades “in fraganti” a la platja. O bé d’altres revistes destinades al públic masculí, on es paguen milionades per sortir a la portada ensenyant uns pits perfectament esculpits a cop de bisturí i/o de photoshop.
Al capdavall, la bellesa és fugissera. Per bé que ensenyar “pit i cuixa” sempre ha estat, és i serà el millor reclam, no n’hi ha prou.
Algú va dir “A una dona bonica, diga-li que és intel·ligent; i a una dona intel·ligent, diga-li que és bonica”. Malgrat que dona bonica i intel·ligent són ben bé compatibles.
