Afedemón!

Arran de la polèmica esdevinguda després de la “decapitació” del Dani Martin, ex-cantant del grup musical El Canto del Loco, al programa El Hormiguero 3.0, he pogut comprovar com, de fina, tenim la pell. La indignació suscitada al Twitter per la seva “mort” va ser totalment desproporcionada. Fins al punt que la productora va haver de demanar disculpes mitjançant un comunicat on explicava que en cap moment volia incomodar a ningú. Tots sabem com les gasta, coi. No és ni la primera ni l’última víctima dels seus trucs (magnífics, per cert). Escandalitzem-nos per allò realment susceptible d’escàndol. No per aquestes bajanades!

Després de la polèmica generada per la guillotina, Dani Martin va voler continuar la broma amb un altre truc de màgia on apareixia una capsa on només s’hi veia el seu cap. Això va succeir el dimecres al programa de Pablo Motos (gran persona i excel·lent comunicador) on el “cap” del cantant confessava que, després de l’afer, s’havia tret un pes de sobre. I, a continuació, donava les gràcies als seus botxins Yunke i Jandro per haver-li deixat la gola, almenys, per poder menjar.

A això se li diu sentit de l’humor. Permeteu-me dir als que van caure al parany i van fer gran la bola de neu al twitter, que tenen la pell molt fina. I que ja haurien de saber com les gasta el Pablo Motos. En el bon sentit. De bromes “macabres” com aquestes n’hi ha hagut un fotimer d’ençà que es va iniciar el programa.

No ens hauríem de sorprendre d’una més. Sembrar el dubte mitjançant la màgia s’ha fet, es fa i es continuarà fent a la televisió. I el programa d’aquest “monstre” de la televisió i de la ràdio n’és un exemple. El rebombori creat sembla fruit d’una colla de fanàtics del cantant que ja es veien “orfes”. No vull ni pensar què hagués passat si se l’haguessin carregat de debò … Jo, del Pablo, fujo a les antípodes.

L’humor és l’última cosa que s’hauria de perdre. I la innocència deixar-la per als marrecs de curta edat. És surrealista que, a aquestes alçades, ens creguem encara tot allò que surt per la televisió. Hem arribat a extrems en què la realitat ens entra per un ull i ens surt per l’altre, i la ficció va a missa. És desconcertant.

Broma de mal gust o entreteniment? Sisplau, posem-hi una mica de seny. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!