Afedemón!

Moderació. Procés per eliminar o disminuir els extrems amb l’objectiu de trobar l’equilibri. Amb els anys, tendim a la moderació. Els extrems en què havíem caigut de molt joves, ja no ens agraden tant. Els acostumem a defugir, més aviat. Ens són incòmodes. Preferim la virtut del terme mig on la mesura i la prudència són dos qualitats indispensables.

L’excés que ens ha fet aturar amb un cop sec de fre de mà, l’excés de despesa, ha estat el perquè de tot plegat. Un consumisme a cop de bestretes. On no importava tant el cost, com l’obtenció immediata del producte o servei. I, com a defecte, com una mena de càstig als de sempre, les retallades a tort i a dret. En els serveis socials i sanitaris. En els sous i en les pensions. Un bon sotrac per a l’estat del benestar, malgrat necessari, hom diu. M’ho vull creure. 

Ens hem excedit en el consum, certament. L’alegria dels bancs per oferir préstecs a mida, ha provocat aquesta desmesura. El diner fàcil, l’especulació, els capricis del mercat borsari, etcètera, han estat els propulsors d’una crisi financera que fa temps que avisava, malgrat ens tombàvem d’esquena per no veure-la arribar. I, ara, en paguem les conseqüències. Només uns quants, com sempre. Hem estat titelles en mans d’uns pocs i davant d’una colla d’espectadors avesats en finances que, abans d’entrar, ja sabien com acabaria la funció. Malament. Talment com el rosari de l’aurora. 

I ara, per a contrarestar tota aquesta febre d’excedent, ens n’hem d’anar tant sí com no a l’altre costat de la balança, si no volem caure més avall. Per compensar. Tenim a sobre una crisi implacable que no permet estirar més el braç que la màniga com hem fet fins ara. S’ha acabat el tirar de beta. Toca estrènyer cinturons. Van maldades.

Aquell menjar de tot però amb moderació que em deia la meva mare, és aplicable a qualsevol actitud vital. Podem afirmar que ens hem empatxat, realment. De menjar massa i de tot. I ara toca fer neteja de budells, fer una dieta depurativa i canviar hàbits alimentaris, metafòricament parlant. 

Tots els excessos són dolents, efectivament. Algú va dir que fins i tot la moderació no hauria de ser practicada en excés. Totalment d’acord. I no m’excedeixo més.