Felicitats als Setze Jutges
A casa sempre s’ha escoltat la música feta a casa nostra i és per això que no puc deixar de parlar del grup de cant-autors i cant-autores que la van impulsar, els Setze Jutges.
Amb ells vaig aprendre a llegir, a conèixer poetes de casa nostra, vaig aprendre a estimar i a respectar la música feta a Catalunya i en català, en definitiva, vaig aprendre a estimar la meva llengua.
Quan vaig tenir prou ús de raó, els pares m’explicaren qui eren i quina feina tant important havien fet per la Cultura Catalana, en un moment tant difícil com va ser al final de la Dictadura. Ells, a través de la música, van defensar i impulsar la nostra llengua davant d’una societat espanyola hostil. Clarament van ser la veu d’un poble que cridava llibertat i respecte. Però no s’acaba la seva feina aquí, si no que també van obrir camí a nous cant-autors catalans, com a en Raimon ( també molt escoltat a casa).
És per tot això que formen part de la nostra memòria històrica.
Els que més recordo que els pares escoltaven i que jo de gran he seguit més, van ser Maria del Mar Bonet que la seva veu sempre m’ha traspassat serenor, Guillermina Motta que també l’escoltava en els cassettes de’n Xesco Boix, Joan Manuel Serrat ( me’n recordo que a la mare li feia posar una i una altra vegada un disc vinil petitó, i esperava que sonés Les Sabates ( de Guy Béart, adap. Delfí Abella, encara ara m’agrada) i com no en Lluís Llach ( per mi el gran referent dels cant-autors catalans. El disc que no parava de demanar era Barcelona Gener del 1976, que el vaig arribar a escoltar tant que s’han perdut totes les lletres). En Josep Maria Espinàs el vaig conèixer més tard, a través dels articles que publicava al diari Avui
És per això que estic molt contenta que els hi hagin atorgat la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya com a reconeixement de la seva tasca. Potser la Guillermina Motta té raó i se’ls hauria d’haver reconegut molt abans. Però millor tard que mai. Moltes Felicitats!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!