Finalment han arribat les vacances!!!! Divendres a les 18:30 sortia l’avio cap a Venecia!! Tot i que la RENFE va pasar les petites traves habituals arribem a temps a l’aeroport.
A Venecia ens esperava un cotxe, unes quantes hores de viatge amb molta musica i carreteres mal senyalitzades; cap a la una del mati vam arribar a Ljubljana. Hi arribem molt cansades i de seguida ens posem a dormir.
Tot i que no ho volíem, dissabte al mati ens llevem molt d’hora ( tot per no pagar la zona blava dels carrers que envolten el hostel) i decidim visitar la ciutat. Ljubljana es de les capitals mes petites d’europa. La travessa un riu que porta el mateix nomi dalt d’un turo un castell la vigila. Les parts mes turístiques son el barri vell, la novi trg i el barri del Krakovo. Arribem a visitar-ho tot caminant i badallant.
A mig camí, a la Pre?ernov treg ens trobem amb el canvi de guàrdia. des de petita que no entenc aquest costum. Tot de nois vestits de gala a nivell militar, i per tant suant com a pollastres ( heu de pensar que estem en una onada de calor considerable), fent tot de passos absurds i ridículs i el mes divertit es que els turistes aplaudeixen!!! Fantàstic es un bon circ per veure!!!
Decidim continuar caminant i arribem al barri de Krakovo. Segons la guia es el barri mediabal de la ciutat. Ens hi endinsem tot buscant la magia medieval, pero a part d’una calma impressionant i tot de cases amb hortet, no hi trobem res mes. Aixi que ens sortim i caminem per la vora del riu. Alla hi trobem una pizeria i decidim dinar-hi. A la tarda anirem a veure el castell.
Tot i la mandra que tot bon catala sent despres d’haver menjat, pujem al castell. Aixi que hi arribem ens trobem amb un casament, i aquesta sera la tonica de tota la nostra visita. Un darrera els altres van anar passant: nuvis, nuvies, convidats i acordeonistes tot cantant i ballant. La primera impressio sobre el castell va ser un pel negativa ja que esta molt reformat. Pero quan vam parlar amb el guia ho vam entendre de seguida. El castell l’havien utilitzat com a preso durant la segona guerra mundial i per tal de fer les diferents celles ho havien tirat tot a terra. Quan es va acabar el conflicte belic l’estat del castell era deplorable.
Despres de la petita visita guiada ens van deixar veure un video en 3D que va donar un resultat somnifer. Com que el cansament acumulat durant tota la setmana comensava a apareixer, vam anar cap al hostel, tot passant pero per un super per comprar el sopar i el dinar d’avui.
Aquest mati ens hem llevat una mica mes tard. En un principi haviem d’anar cap a Bled i els parcs naturals, pero el dia s’ha llevat gris i aixo ha fet que canviessim de ruta: ens hem dirigit cap al sudoest a visitar coves. Despres d’una horeta mes o menys hem arribat a les coves del parc de ?kocjanske jame. I ha estat arribar i moldre. De seguida sortia un grup. Per arribar a la cova hem caminat una mica i just davant de l’entrada artificial s’han fet dos grups: uns pels anglesos i alemanys i un altre pels italians i eslovens. Despres de deliberar una estoneta me n’he anat sola amb el grup dels italians, ja que el meu nivell d’angles m’ho permetia fer.
Hem entrat i ha estat forsa impressionat. Hi havia tot de sales carregades d’estalactites, estalagmites i columnes. N’hi havia de totes classes, colors, formes i mides.
Despres d’una horeta si fa no fa hem acabat. Ens hem retrobat les quatre i hem fet cami cap a Postonja. Tambe son coves, pero molt diferent a les primeres. Esta tot massificat de turistes. Els primers metres te’ls fan fer amb un tren que has d’anar amb compte perque si ets una mica alt pots endur-te’n un bon record. Despres del tren, aquest cop hem agafat una guia francesa que tot cridant ens ha anat explicant les diferents sales. Mentre passejavem per alla dins no hem pogut deixar de sentir-nos ovelles. Fins i tot la guia dels alemanys ens ha donat presa tot explicant-nos que ella en portava una vintena i no els podia fer esperar. Si anem a mirar el que es la cova, aquesta segona es mes espectacular, pero les primeres eren mes familiars i tranquil-les. Per aixo a les quatre ens ha agradat mes.
Despres de la visita hem dinat uns entrepans tot esquivant mosques i vespes. I hem fet cap al castell de Predjama que part de les seves parets son la propia roca. El que mes ens ha xocat es que no era un castell allargat sino alt, ple d’escales ( que semblaven fetes per gegants) i tot de coves.
Ha estat un dia agradable pero ja tenim ganes de posar-nos a caminar, veure llacs, arbres i muntanyes.
PD: perdo per les faltes pero el taclat es diferent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!