Al servei de qui està Sr. Carod?
Es evident que no de Catalunya ni dels catalans.
Durant la seva gestió al capdavant d’ERC, ha utilitzat els profunds
anhels de llibertat de tot un poble i els ha manipulat per imposar unes
estratègies que han embarcat ERC en un cúmul de despropòsits,
aconseguint fer estavellar i destruir el partit que hauria pogut
liderar el procés d’independència.
I encara hi ha qui vol creure que el càstig rebut a les darreres
eleccions és el càstig a la suposada ingenuïtat d’Erc en el pacte amb
els socialistes.
Cal que els que encara volen amorosir el fracàs que la seva gestió ha
suposat pels anhels de llibertat, es treguin la bena dels ulls.
L’ensulsiada d’Erc, que vostè i la seva camarilla han aconseguit, és
fruit d’una estratègia ben pensada i que té les seves arrels anys
enrera.
Recorda quan va visitar les seccions comarcals comunicant que s’havia
de refer l’estratègia del partit i considerar el castellà com llengua
de Catalunya? Quan algú a Igualada li va preguntar què ens
diferenciaria aleshores dels socialistes i amb quina dignitat podíem
defensar la independència si utilitzàvem la llengua com a moneda de
canvi, vostè va eludir la resposta.
Sabia perfectament que acabava de posar en marxa un pla suïcida per al
nostre poble, basat en destruir l’autèntic sentit dels mots. I ha
continuat des d’aleshores encunyant expressions com “despolititzar la
llengua”, “pluja fina” o “independentisme social”, creant la subtil
teranyina amb què ha confós els catalans i ha distorsionat la realitat
que vivim.
Des del centre neuràlgic de l’independentisme teixia una estratègia que
feia un seguidisme total als interessos socialistes i sobretot a la
mentida orquestrada amb el bilingüisme, que cerca ferir de mort
l’ànima del nostre poble amb el mínim de soroll possible. Mentida que
vol entronitzar la llengua del colonitzador com a llengua pròpia de
Catalunya, i fer menys visible la substitució lingüística que amaga el
bilingüisme. Sí, vostè va apostar per fer de la llengua del
colonitzador, llengua pròpia de Catalunya. Embolica que fa fort! Com
més confusió i més mentida, més segava la força dels catalans. I vostè
n’era plenament conscient!
Sabia abans de cada una de les darreres eleccions que pactaria amb els
socialistes, donant-los més parcel.les de poder des d’on escampar el
procés d’espanyolització que porten a terme. Fins va arribar a
acceptar la comèdia de l’expulsió en el primer tripartit, per
rentar-se les mans del gran pas endavant que va representar en aquest
procés, l’escruixidor repartiment de llicències de tdt, que varen
córrer a fer els seus bons amics socialistes un pic vostès van acceptar
de deixar un govern que podien haver esbotzat en qualsevol moment.
Però no n’hi ha hagut prou amb el daltabaix que ha provocat. La seva
estratègia és continuar fent estelles de l’arbre caigut, de l’arbre que
vostè ha fet caure! No sé si empés per un ego enorme que no es pertorba
davant la destrucció i el dolor que ha creat al cor de molts catalans,
o sota les ordres explícites de les forces que volen la nostra
anihilació com a nació, ara s’ha apropiat d’una data,el 2014 que CA va
fixar com a data per a la independència, i la vol manipular per acabar
de matar l’esperança del nostre poble.
Vol buidar-la de contingut tot convertint-la en la data d’un
referèndum absurd que no fa avançar ni un milímetre l’assoliment de la
independència. Què pretén? Anar marejant la perdiu per entretenir i
augmentar el sentiment d’impotència dels catalans?.
No continuï més aquest joc, Sr. Carod. Se li veu tant el llautó que fa basques!
Si estimés Catalunya i hagués volgut gestionar amb integritat i
intel.ligència la confiança que molts catalans li van concedir el
2004, seríem ja a les portes de la independència. Però vostè no és
aquí per això, oi? Hi és per matar des del cor de l’independentisme la
possibilitat d’alliberament.
Vostè no és tonto Sr. Carod, ni ingenu. Cal que tots els catalans se
n’adonin i tinguin el coratge de reconèixer allò que s’ha posat en
evidència. Vostè ha actuat com un traïdor.
Si volem refer-nos de l’afebliment i regenerar el nostre cos nacional
hem de començar, com deia Confuci, a retornar-nos l’autèntic sentit
dels mots. No podem titllar d’ingenus, els traïdors.
Adoptant el rigor en la utilització dels mots, la nostra nació es
traurà de sobre la boira de la mentida que ens confon, que ens asfixia
i que ens redueix a “massa” en lloc de ser poble.
Pobre Catalunya! No en té prou de veure destructors d’esperança allà
on hi hagueren homes de la talla humana i política d’en Macià, sinó
que ha d’observar astorada i fastiguejada com els dits catalanistes
continuen a la deriva sense aprendre dels seus errors. Ara s’empesquen
un Congrés catalanista que representarà un pas més en l’aprofundiment
de la frustració nacional.
Què es pot esperar d’uns catalanistes que no volen canviar el seu rumb d’encaix amb Espanya i,
que sentint-se cada vegada més febles, pretenen incorporar persones com el Sr. Maragall per dissimular la seva decadència?
Tan difícil és adonar-se que per Catalunya només hi ha un camí de
dignitat: la independència, i que només la decisió ferma del líder/s
i el coratge d’encara-se amb l’estat, la farà possible?
Què es pensen que fan amb el Sr Maragall al seu vaixell? Què pot
aportar un federalista de boca, que ha estat sempre al servei del
colonitzador, fins que se’ls ha fet innecessari i se l’han espolsat de
sobre sense miraments? Només han incorporat un llast més, que fa més
predictible la inoperància d’aquest congrés. Més foc d’encenalls que no
portarà enlloc, mentre els nostres colonitzadors, ben organitzats i
determinats no perden el temps en el seu procés uniformitzador.
De fet els polítics “independentistes”? i nacionalistes els faciliten
la seva feina assimilacionista, perquè en perpetuar-se amb polítiques
fracassades, creen la crosta que impedeix l’emergència del nou
lideratge que s’encari obertament a l’estat espanyol i construeixi
amb decisió la nostra independència.
El desengany que ha generat tota aquesta classe política ha fet evident
que només pot liderar l’alliberament del nostre poble, el qui ja ha
esdevingut lliure en el més pregon del seu ésser:
l’home que no dóna poder ni a l’opressió ni a la mentida perquè ha
deixat de vinclar-hi l’esquena i de col.laborar-hi, l’home que s’obre a
l’influx del nucli íntim d’on brolla la integritat, la fortalesa i la
capacitat de veure la realitat amb una nova consciència; una
consciència que no fa de la por o de l’afany de protagonisme i poder
els motors de l’acció.
Només l’home guiat per aquesta nova consciència pot trobar les
actituds contundents i el recte camí de la llibertat sense caure en els
errors, les claudicacions i les falsedats que condemnen
irremissiblement a la submissió.
L’alliberament només el pot portar a terme l’home de consciència
lliure, que amb el seu exemple arrossegui aquest poble cap a noves
actituds de fermesa i insubornabilitat.
Deixem, doncs, de perdre el temps i no posem més l’esperança en aquests incansables venedors de fum i de fracàs.
Maria Torrents
consellera de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!