Sovint
Sovint es retreu a CA el llenguatge dur que emprem quan ens referim a
la classe política catalana i a tots aquells que segueixen el seu joc.
Se’ns recrimina que això posa pals a les rodes per a la unió política
dels catalans.
En un temps de feblesa, de tebior i de confusió no és gens estrany que el llenguatge clar i contundent espanti.
CA està al servei de l’alliberament del poble català, i s’erigeix en
la seva veu lúcida. Això exigeix anar a l’arrel dels problemes i
posar-ne en evidència les causes i els qui les possibiliten.
La gran tragèdia d’aquest país nostre és tant la colonització que patim com la mentida amb què es vol amagar.
Una mentida que es nega a dir les coses pel seu nom, i que cerca
capgirar i canviar el sentit dels mots i de les coses. Aquesta mentida
és generada per la classe política que està al servei directe de
l’estat colonitzador i imposada a través dels media i els espais de
poder que controlen, i el més punyent és que és acceptada sense
qüestionar pels polítics d’obediència catalana.
Les persones i els pobles que viuen immersos en la mentida sofreixen
uns efectes clarament observats per psiquiatres i estudiosos de
diverses disciplines, i que són facilment observables en el nostre
poble:
– estan confosos i els és difícil de veure amb claredat allò que un observador extern veu amb evidència.
-es tornen febles i porucs i creen una profunda dependència amb els creadors i executors de la mentida.
Per això CA, fidel a l’esperit de llibertat que la guia, ha de ser la
veu d’un poble que la mentida ha fet mut i curt de vista, especialment
en l’àmbit del nostres polítics.
Es un error bàsic creure que podem alliberar el nostre poble sense
posar en evidència l’opressió, els seus creadors, i els que hi
dobleguen el genoll.
Això que és tan difícil de copsar pels que estan encara atrapats en la
teranyina enganxosa del discurs fals dels nostres colonitzadors, és
enunciat en un antic llibre de saviesa com la norma bàsica de
comportament per aquells que volen viure una vida ancorada en la
Veritat i la Justícia.
” I no col.laboreu en les obres estèrils dels que són tenebra: més aviat denuncieu-les “
(carta als Efesis,5,11)
Aquesta és la clarividència de totes les ments lliures, que saben que
tot allò que es pretén construir fent el joc a la mentida en què
vivim, mentida que inclou tot el sistema polític i els seus
representants, és estèril i està condemnada al fracàs.
I no només això, sinó que enfonsa cada cop més el nostre poble en la
impotència, perquè l’enfanga en una decadència de la qual és
impossible sortir-ne si no se n’assenyala la causa i els responsables.
Es imperatiu que aquells que treballen per l’alliberament qüestionin
obertament el joc dissenyat perquè siguem sempre els eterns perdedors.
La denúncia de la mentida, dels seus executors i de les actituds
claudicants que la fan possible és el pas previ i ineludible de
qualsevol posició regeneracionista, com la que sosté CA.
Quina capacitat es pot tenir per instaurar la justícia i l’harmonia, si
no hi ha la lucidesa per veure la mentida amb què ens tenen
atenallats, i el coratge per denunciar-la, juntament amb els seus
estrategues?
Per CA la regeneració que propugnem va lligada a l’emergència de la
nova consciència, la consciència de l’home lliure i capaç de travessar
amb la seva visió penetrant les trampes de l’opressió, de l’home
coratjós capaç de trencar les cadenes que ens fan esclaus.
Voler basar la unitat, per assolir l’alliberament, en la vella
consciència que no denuncia clarament i sense embuts l’opressió i la
mentida, està condemnada al fracàs.
No es pot posar vi nou en bots vells, ja ens recorda un dels més
radicals alliberadors de la humanitat, perquè els bots vells, tornaran
agre, corrompran el vi nou sense remei.
Qui no vulgui comprendre aquesta veritat tan elemental està condemnat a repetir el mateix error una i altre vagada.
Ara bé, a aquesta insubornable actitud de denúncia, li cal una segona
condició perquè la unitat autèntica, no el mer amuntegament, sigui
possible.
Tots els grans homes que han treballat per l’alliberament: Gandhi,
Luther King… ho tenien clar quan van començar la seva tasca.
Quan hom estima vol la llibertat d’aquells a qui estima, i això inclou
també l’alliberament de l’opressor de l’arrogància que li permet
oprimir i no adonar-se del gran crim que està cometent. Per assolir
aquesta llibertat hom ha d’estar disposat a donar-ho tot. Fins la vida,
si cal.
Xirinacs va deixar escrit en el seu “dietari final” aquesta mateixa convicció. En paraules seves,
només serà capaç de portar aquest poble a l’alliberament aquell/s que
estiguin disposats a donar el seu temps, els seus diners, a assumir el
sofriment que el procés comportarà i a lliurar fins la vida, si cal,
per fer-ho possible.
Els homes i dones de CA tenim aquesta veritat gravada al nostre cor i volem ser-hi fidels.
Som conscients que a mida que el procés d’independència avanci les
tensions seran més fortes i les actituds de coratge i de servei
s’hauran de fer més evidents.
Només els qui tinguin aquest esperit de servei, i la lucidesa i el
coratge insubornables seran bons per a liderar l’alliberament i
aglutinar la unitat del nostre poble.
Ni els claudicants, ni els porucs, ni
els que volen quedar bé amb tothom, ni els que cofonen ser bo amb ser
bleda, ni els que no volen assumir riscos, ni els que no tinguin un
clar esperit de servei no estan preparats per aquesta tasca.
Es evident que aquesta nova consciència, garantia del
nostre alliberament, no és la dels homes que han permès que la nostra
nació hagi esdevingut la bagassa de l’estat espanyol, com un esperit
lliure denunciava dies enrera.
Només la conjunció d’aquests dos aspectes, la denúncia de la
incapacitat de la vella consciència acomodatícia i confosa, i un
profund i genuí esperit de servei faran possible la consecució de la
Independència digna que volem i que ens cal per ser realment lliures
i garantir la manifestació en plenitud del nostre Esser nacional.
Només aquestes dues actituds ens salvaran de la independència a
qualsevol preu i plena de claudicacions que ens serà oferta i que
els porucs correran a acceptar.
De la mateixa manera que un tros de carbó sotmès a les elevades
pressions i temperatures que hi ha al cor de la terra, esdevé una
pedra preciosa que traspua la llum amb una brillantor pròpia,
també el nostre poble sota l’enorme pressió de l’opressió i de la
colonització encoberta, està fent un procés de decantació de tot allò
que amaga la llum autèntica de la nostra ànima. Es inevitable que en
aquest procés vagin aflorant totes les capacitats i els trets més
nobles del nostre poble, ara adormits sota el verí de la mentida. I
d’esclaus mesells i porucs esdevindrem homes lliures.
I el lloc que ocupava ” l’home transformat en gos, envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre, per la por” com denunciava Espriu, serà pres
per l’home nou, l’home que trenca cadenes i dissol mentides, no perquè
hi lluiti en contra, sinó perquè se’n fa CONSCIENT, hi deixa de
col.laborar-hi.
Quan ens adonem que és amb el nostre canvi de consciència, que el
nostre món canvia, quan ens adonem que nosaltres podem fer que les
coses passin, estarem en el recte camí de l’alliberament, i farem
possible que d’aquest poble trist, menyspreat i envilit en sorgeixi la
pedra preciosa d’una nació catalana lliure, que reflecteixi al món la
llum amb la seva brillantor única i genuïna.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!