Nietzche
El tot es
manifesta en cada part. L’home és un univers. Aquesta manifestació
magnífica de la plenitud de l’Esser en cada individu que la nova
consciència posa en evidència, no és, però, tot el dibuix.
Aquesta
expressió íntegra de l’Esser en cada manifestació individual
s’expandeix cap a nivells més amplis. Les nacions, la humanitat i
l”univers són manifestacions de l’Esser, en les quals cada part més
elemental s’integra i serveix a la superior per configurar un organisme
còsmic, seguint la llei ” Tal com és a dalt, així és a baix”.
L’individu,
la nació, la humanitat i tot l’univers són expressions sagrades de
l’Esser, però allò cabdal, i que cal recordar perquè és continuament
transgredit, és que en aquest organisme còsmic, les unitats més
elementals han estat dissenyades per posar-se al servei de les unitats
naturals més complexes. L’individu, doncs, ha de ser un element al
servei de la integritat i harmonització de la nació on viu, la nació ha
d’estar al servei de la humanitat… I aquest servei no es pot fer
efectiu si l’individu i la nació no s’han fet conscients de la seva
plenitud i l’han fet efectiva.
Aquesta veritat tan evident,
però sistemàticament transgredida per part dels estats que ens
colonitzen, és corroborada per la física quàntica que demostra que una
partícula elemental com l’ electró-l’equivalent a l’individu, en el
camp de la física-, “mostra diferents propietats- partícula, ona, o una
propietat intermitja- en funció del context ambiental en què es troba”,
tal com explica el Dr. D. Bohm en el seu llibre “wholeness and the
implicate order”.
Aquesta llei d’adaptació de la partícula elemental
a les característiques del camp on es troba, que en la física és
observable com expressió de la naturalesa de la realitat, i que
s’hauria de traduir en el camp social, en la integració/adaptació de
l’individu a la nació on viu, és vulnerada per les actituds
colonitzadores que desintegren la nostra nació tant
superestructuralment com per la base amb polítiques com la
legalització, i posem un exemple significatiu, del bilingüisme que
afavoreix que els individus en lloc d’integrar-se a la nació,
n’esdevinguin elements desharmonitzadors i destructors.
Les
aberracions que s’estan cometent contra la nostra nació són de fet un
sacrilegi contra el disseny de l’univers, són un intent de prostituir
la bellíssima Realitat, de la qual en som expressió. L’opressió contra
una nació, la voluntat de liquidar-la, és una sacrilegi tant, per no
dir més gran, que l’opressió individual.
La superació d’aquesta
situació i la consecució de l’alliberament, condició necessària per
retornar-nos la plenitud i la possibilitat de servei, exigeix un canvi
polític radical, però no només això. Va molt més enllà de la política i
implica, de fet, un canvi de consciència.
La creació d’una
nova realitat exigeix forçosament l’emergència d’una consciència que se
sàpiga portadora d’aquesta realitat, perquè en última instància, allò
que experimentem en la nostra vida és allò que vivim en la nostra
consciència.
No podem articular una nació lliure si no som lliures.
Nietzche, Goethe, tots els grans homes ens ho diuen del dret i del
revés: per tenir, per gaudir de qualsevol cosa, primer has de ser.
La
construcció d’una nació lliure només pot ser liderada per homes de
consciència lliure que evidenciïn amb els seus actes, les seves
paraules i les seves actituds aquesta llibertat.
Es d’una ingenuïtat
malaltissa esperar que aquells que han demostrat una continuada
connivència amb l’estat i una claudicació submisa als límits que se’ns
imposen, siguin els artífexs de la nova Catalunya lliure. Es com
demanar peres a l’om. La consciència de l’esclau que es conforma amb
les molles de la seva heretat, mai pot engendrar llibertat. En això,
com en moltes altres coses, la saviesa popular és taxativa: d’allà on
no n’hi ha, no en pot rajar.
Si hom no hi sucumbeix, totes les
situacions difícils esperonen l’emergència de qualitats, recursos
adormits i noves perspectives que conformen, a la pràctica, un
eixamplament de la consciència.
El repte, doncs, que ha suposat i
suposa per a la nostra nació la submissió als estats espanyol i
francès, històricament hostils a Catalunya, i decidits a fer-nos
desaparèixer, desvetlla cada vegada en més homes i dones, aquesta nova
consciència que sap amb certesa que la llibertat no es pidola.
Hi ha
un ancestral llei espiritual que diu que hom només té allò que dóna,
que transcrit en un llenguatge més actual diria: hom només té allò que
expressa. Es expressant allò que vols, que ho tens. Ningú t’ho pot
donar. Som els amos de la nostra plenitud. I això vol dir, exercir-la
en tots els àmbits.
L’home que té la clarividència d’entendre això,
deixa de ser esclau. Es posa dret i esdevé l’autor de la seva vida
individual i col.lectiva, perquè sap que allò que vol veure en el món,
és allò que ha de viure en la seva vida. Només ell és, en darrera
instància, el creador de la seva realitat.
L’home que no és capaç de
percebre aquesta veritat, és esclafat per les situacions hostils i
difícils, i esdevé més esclau, més mesquí. Esdevé un pidolaire d’allò
que ja és seu pel simple fet d’existir.
L’home i el poble que no
és fa càrrec amb dignitat i orgull de la seva herència nacional per
portar-la a la plenitud, sinó que només pidola les engrunes d’allò que
li correspon de ple dret, tan sols desperta el menyspreu d’aquells que
l’oprimeixen. I no podrà assolir la llibertat mentre no trenqui les
seduccions i els lligams que el mantenen esclau.
Els homes que
encarnen la nova consciència nacional emergent han de tenir, doncs, la
lucidesa tant de veure amb precisió el dibuix de l’heretat que els ha
estat encomanada i que han de plasmar en la realitat material, com de
discernir els errors que ens han portat a la situació actual, i que es
podrien resumir en la ingenuïtat immadura i la feblesa de caràcter de
les classes dirigents, que han pressuposat que el pacte amb el
colonitzador, ens podria retornar una part d’allò que ens correspon,
sense adonar-se que en acceptar el paper de comparses traïen la seva
funció de líders.
Aquest terrible error de no posar-se dempeus per
retornar-nos allò que és nostre, tot foragitant els usurpadors, i que
neix de la por que en posar-te dret et decapitin, és propi de la
consciència d’esclau que prefereix viure en la misèria espiritual i
material, abans que assumir el risc de plantar cara a una situació
injusta i denigrant pel nostre poble. Aquesta vella consciència de
l’esclau esporuguit i temorenc és la que ens ha portat a la situació
agònica que vivim. I mentre aquesta vella consciència continuï
instal.lada als centres de poder del nostre poble, ens condemna
irremissiblement a enfonsar-nos més i més en la decadència.
Els
homes que encarnen la nova consciència i que se saben cridats a forjar
el futur de la nostra nació, que se saben hereus i responsables d’un
llegat espiritual, cultural i lingüístic de primer ordre, ja s’han
posat dempeus, amb la ferma decisió de restituir-nos allò que ens
correspon, i no vendre’s per un miserable plat de llenties.
Ens hem
aixecat per retornar-nos la dignitat, per deixar enrere els cants de
sirena de la feblesa i l’esclavatge i recuperar la nostra veu,
emmascarada durant tants segles per una veu estranya, amb la convicció
que aquesta és l’única actitud que ens restituirà la nostra heretat.
En
darrera instància, el que s’està manifestant en aquests homes i dones
és l’esperit d’un poble mil.lenari que sap arribada la seva hora,
després de segles d’emmudiment forçat, i que alena amb una energia
inusual perquè cerca transformar la vella consciència d’esclau en la
nova consciència d’home lliure, noble i valent, que reconegui la seva
vàlua i decideixi assumir el paper que li pertoca en la història.
Si
som fidels a aquesta força interior, res podrà impedir que ens
restituïm la llibertat i la plenitud perdudes, perquè en ocupar el lloc
que ens correspon com hereus legítims de la nostra nació i assumir la
consciència que li correspon, tot l’Univers saltarà de goig i se’ns
aplanaran els camins per a assolir l’objectiu que ens ha estat
encomanat: l’alliberament històric de la nació catalana.
Quan
l’esperit, manifestat en aquesta nova consciència, s’erigeixi en el
centre director de la nostra vida col.lectiva, totes les potències que
l’integren, s’harmonitzaran i es posaran al servei les unes de les
altres. S’instaurarà la meravellosa capacitat de no negar res de si
mateix, redimint-ho tot i afirmant-ho tot, imprimint a la vida nacional
un estil fort i decidit.
Quan el nostre poble descobreixi que el
nostre tresor no és altra que allò que manifesta la nostra ànima: el
caràcter, el pensament, la llengua pròpia, entendrà que només la
immersió en la pròpia ànima li obrirà les portes a l’espai d’on
provenen totes les potencialitats: l’espai espiritual.
Pretendre
entrar en aquest espai interior per un altre camí que no sigui el
propi, només demostra confusió i feblesa. Com diu Nietzche dels qui
reneguen de la pròpia ànima col.lectiva, “no deixa de ser cert que
practicar una jardineria acultural és el seu estil de cultivar l’única
jardineria de què són capaços”.
Un poble que sigui capaç de
descobrir el seu propi tresor, ” és un poble que ha superat els seus
lligams, que ha aconseguit remuntar la seva decadència i que de nou és
capaç d’insuflar la vida més potent en totes les seves manifestacions”.
Quan
la nostra nació arribi a aquest estat de maduració psíquica i
espiritual, haurà arribat l’hora de la creativitat, De la plenitud. Del
nostre renaixement. L’hora en què les grans obres de la literatura, la
filosofia, la ciència, la música i l’arquitectura brollaran a dojo, com
un regal dels Déus
als pobles i als homes que, encarant totes les dificultats, han sabut trobar el seu propi camí.
Es
per això que ens cal instaurar aquesta nova consciència que ens portarà
sense dilació a la independència. Per poder fer festa en la joia del
nostre ésser nacional, per tornar a viure, i cantar, i respirar amb
tots els nostres porus l’aroma “d’aquest esperit que ens aguanta” i que
vol jugar al joc de la plenitud amb el nostre poble.
Maria Torrents
Consellera de catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!