I continuen
I continuen escampant com pèrfids ofidis arraulits al centre neuràlgic de la nostra nació, el seu
verí letal, el seu missatge de mort.
Ja denunciava el passat novembre el discurs que representants de la
plataforma pel dret a decidir, com a
titelles obedients de l’actual direcció d’esquerra, s’encarreguen d’inocular en
les capes més conscients de la nostra nació.
Han perdut la decència i
utilitzen totes les portes que com a “independentistes” se’ls han obert
per a espargir el seu missatge
destructor. Fa poc ha estat a la
llibreria Tralla de Vic, però, de fet és
un degoteig continu tot al llarg i ample
del país.
Desactiven els catalans més conscients atacant la seva línia
de flotació. Propugnen que abandonem allò que constitueix el nucli essencial
del nostre ésser nacional. Que girem
l’esquena a la nostra ànima. Ens demanen
pla i simple que renunciem a ser catalans per anar cap a la independència.
Il.lusos! Quina llibertat pots exercir quan t’has venut l’ànima!
Adonem-nos de la seva perversitat.
Les temptatives d’aniquilació i dissolució del poble català
ja són velles. Ho han intentat amb les armes, amb les lleis, amb la substitució
demogràfica, però el que fa aquesta temptativa perniciosament original, és que es fa des de
les files dels pretesament propis. Fins ara els
intents, brutals o subtils, d’afebliment i substitució de la nostra
ànima nacional venien des de les posicions dels colonitzadors. Ara aquest
discurs afeblidor és articulat pels qui es declaren independentistes i va
dirigit a minar la convicció que aquest poble, com tots els pobles, només
pot ser realment lliure si manté la seva integritat, el seu caràcter, la seva
llengua, la seva manera de ser i de veure el món. En definitiva si som capaços
de fer de la nostra ànima nacional la columna vertebral de la nostra vida col.lectiva.
Que aquells a qui bona part dels catalans més conscients van
confiar, amb el seu vot, la tasca de revifar les brases del nostre esperit
col.lectiu, colgades sota les cendres de
tants segles de colonització, ara vinguin amb el discurs que hem de
renunciar precisament al nucli generador de la nostra
força com a nació, es converteix no només en una traïció flagrant, sinó en un
acte perversament criminal.
Ja no és el colonitzador el que ens vol anihilar. Ara, el
qui es presentava com l’amic, el que havia de jugar un paper cabdal en el
procés d’alliberament s’ha revelat com
l’arma més efectiva i letal per anorrear
el nostre valor col.lectiu. Sembren el desànim i el desencoratjament i inciten al suïcidi nacional, perquè empenyen els catalans a renunciar a allò que dóna sentit a la lluita per la independència i l’alliberament: la
recuperació de la nostra ànima nacional com a eix vertebrador de la Catalunya independent.
Ens volen encomanar la seva niciesa, la niciesa dels que no són capaços de penetrar el cor de
les coses i es queden a la superfície de la realitat. No s’adonen que és la
qualitat, la força, la determinació, el compromís, en definitiva, la força
anímica i espiritual el veritable motor
de les persones i la història.
Gent que han seccionat
totalment el cordó umbilical amb la seva ànima nacional, no poden
entendre el que és meridianament clar pel qui percep amb nitidesa l’origen i
causa profunda dels fets externs. No poden entendre que “un amb l’esperit és
majoria”.
Aquests necis estan fent una tasca demolidora: desactivar l’esperança.
Em comentava un xicot que va sentir aquest discurs a la llibreria Tralla de Vic : “fan fàstic”.
Han esdevingut motiu d’escàndol. I l’Esperit encarnat en l’ànima
d’aquest poble ja els ha sospesat i ha emès sentència: “ aquell qui escandalitza un d’aquests
petits, més li valdria que li lliguessin
al coll una mola de molí i el tiressin
al mar”.
I aquest mateix esperit que volen ofegar sota les cendres de
la desesperança, el desengany i el desànim, està atiant ja les brases que
aquests mesells traïdors cerquen ofegar. Un vent poderós que no saben d’on ve ha començat a escampar les cendres que colguen
les brases de la nostra ànima i atiarà amb tanta força el seu foc intern que tots els necis doblement culpables de girar l’esquena a
l’esperit que ens aguanta i d’incitar escandalosament als homes i dones més conscients d’aquest
poble a renunciar a la seva ànima, seran consumits com palla seca en un obrir i
tancar d’ulls.
Cal que els catalans deixin d’escoltar aquests cants de
sirena que emfatitzen la nostra feblesa, que ens empenyen a renunciar a la
nostra plenitud, dient-nos que per assolir la nostra llibertat hem de
renunciar a aspectes tan fonamentals del
nostre ésser col.lectiu com la plenitud
lingüística. Cants de sirena que volen
la nostra destrucció, perquè sota el gemec planyívol només cerquen entronitzar
els drets d’usurpació que els
colonitzadors han imposat amb la força i
la mentida.
Cal que deixem d’escoltar aquests cants de sirena que desvien la nostra atenció de la nostra font de fortalesa.
Girem els ulls cap a la nostra ànima, expressió de l’esperit
que ens aguanta. Escoltem-lo silenciosament i ens parlarà de plenitud i llibertat, de creativitat i
poder. D’un poder que crida a la manifestació de totes i cada una de les
potencialitats del nostre poble. Un poder que expressa una infinita voluntat de
Ser. Us parlarà de la justícia que no demana ni accepta claudicacions. I us
omplirà d’una força i una joia tan immenses que
els cants de sirena us semblaran
innocus. Només un estadi de consciència que aquest poble està cridat a deixar
enrera.
El futur que crearem serà brillant en la mesura que escoltem els dictats del nostre esperit, que ens exigeix absoluta
fidelitat a la originalitat del nostre
ésser nacional.
A un poble només se li pot arrabassar allò que està disposat
a cedir. I hom només cedeix i claudica quan
se sent feble. Això és el què
pretenen aquests cants de sirena. No us
deixeu seduir.
S’acosta l’hora de la veritat. Aixequem-nos com a actors
decidits de la nostra història. Mantinguem-nos íntegres en el nostre centre
espiritual, el que ens defineix com som.
Aixequem-nos resoluts a plasmar la nostra plenitud en el nou
paradigma català que crearem. Cap renúncia. Cap claudicació. La nostra força
rau en aquesta integritat. No hi ha cap altre camí. No hi ha cap altre
argument.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!