Ahir
Ahir dissabte, Catalunya Acció va ser convidada a Olot per l’entitat Estelada 2014, juntament amb dos ponents més, un membre de la Plataforma pel dret a decidir i un activista cultural. Tema, l’actual situació del país.
Després d’escoltar les exposicions respectives, tinc l’imperatiu ètic de posar en evidència, per l’inmens desconcert i dolor que està creant en el nostre poble, el gèrmen de mort que hi ha implícit en el discurs expressat pel representant de la Plataforma pel dret a decidir, que no és altre discurs que el que Esquerra no para de repetir a tort i a dret: els independentistes han de canviar el discurs. S’ha de superar el discurs identitari i cercar una majoria social a través, del que ells en diuen, la transversalitat cultural.
Amb aquestes paraules ens venen a dir: deixeu de ser catalans i fem d’aquest país un poti-poti de cultures i identitats. Enterrem la nació catalana i potenciem una societat híbrida, sense esperit, on les màximes aspiracins siguin materials i econòmiques, i que ningú, ni ells mateixos, saben ben bé què és. De fet està esdevenint per la praxis política que aquest discurs comporta, i que el tripartit executa amb molta diligència, una societat que s’enfonsa cada vegada més en la colonització cultural espanyola, perquè en la realitat sempre acaba havent-hi una llengua i una cultura que s’imposa. I aquest discurs i la praxis que comporta, potencia la cultura del colonitzador, per la simple raó que menysté la catalana.
Aquest discurs no només és mortal per a la nostra nació, sinó que posa en evidència que els que l’han generat o no entenen el funcionament de la Realitat, o si són conscients que allò que plantegen xoca frontalment amb la psicològia més profunda dels pobles i de la Realitat, estan enganyant al poble català, venent-li la pròpia mort com a passaport cap a la Independència.
De què ens servirà la Independència si hem perdut la nostra ànima!
La gent percep intuïtivament l’engany i la trampa implícita en aquest discurs, i per això aquest inmens desengany en que viu inmers el poble català. Quin poble no estaria trist si percebés, encara que només fos d’una forma intuïtiva, que els seus governants els menen cap al suïcidi nacional. Els hi neguen la pròpia ànima!
Cal, doncs, el coratge per verbalitzar ben clar:
a- Que aquest discurs és una trampa que ens porta d’una manera ràpida i segura cap a la nostra desaparició com a poble.
b- Que està basat en una distorsió i manca de coneixement -conscient o inconscient- de la naturalesa de la Realitat i de la psicologia dels pobles.
c- Que cal desenmascarar-lo i posar-lo en evidència.
La font de felicitat més gran d’un ésser, sigui individu o nació, s’assoleix quan aquest és capaç de desplegar en plenitud la seva genuïna i única manera de ser. Per això cal la llibertat. Per evitar els obstacles que puguin posar pals a les rodes a aquest desplegament nacional únic. I per aquest mateix motiu la colonització és tan perniciosa, perquè en tot procés colonitzador un ésser nacional és encobert per un altre. Es colgat, i no troba l’espai per a manifestar-se en el món. Aquesta és la font de dolor més profunda de tot ésser!! No tenir el propi espai vital col.lectiu.
En la seva maduració històrica, les nacions, aquests éssers col.lectius que integren tota la humanitat, com òrgans d’un gran cos mundial, es doten d’una estructura d’estat per poder garantir-se un espai vital, en l’espai i en el temps, a fi d’expressar la creativitat i manera de ser pròpia. I els que són líders intel.ligents saben que per assegurar la properitat del seu poble cal que l’esperit propi que es manifesta en la llengua, en la cultura, en les arts, en el seu pensament, sigui potenciat i envigorit. La resta, la prosperitat material, segueix indefectiblement, com la llum va unida al sol. I sinó, observeu les grans nacions del món. Quina cura tenen a preservar les seves essències, allò que les defineix! perquè saben que si aquest esperit s’esllangueix o mor. tota la nació mor darrera seu!
Què pretenen, doncs aquests senyors d’Esquerra i de la Plataforma pel dret a decidir?
No vull ni puc jutjar les seves intencions més íntimes en desplegar aquest discurs i la praxis consegüent, però si que haig de dir que les conseqüències pràctiques que genera són la mort de la nostra nació. Quina majoria social més galdosa! Una massa sense ànima. Ja ho va denunciar en Xirinacs en el poema de comiat que ens va deixar.
Seguirem sense fer cas de les veus que han demostrat una fidelitat absoluta pel nostre poble i consentirem que se’ns continui inoculant aquest verí letal?
Els qui propugnen aquest discurs haurien d’entendre que una nació és un organisme viu que necessita, per garantir la felicitat de tots els qui la constitueixen, poder expressar en plenitud la seva pròpia idiosincràcia. I que l’arribada en aquest cos nacional de gent d’altres cultures mai pot posar en entredit el dret i l’exigència vital de la nació que acull els nouvinguts, a manifestar-se en la seva integritat i plenitud.
Gandhi, l’home compromés amb la Veritat i defensor de la llibertat i la Independència dels pobles colonitzats va dir: " Tot dret ha d’anar precedit sempre d’un deure acomplert".
Aquesta idea és fonamental perquè tothom, vingui d’on vingui, entengui quin és el seu lloc i la seva responsabilitat. Quan hom s’integra en un cos nacional nou, abans de poder disfrutar dels avantatges i del nou grau de llibertat que guanya en viure-hi, ha d’exercir un acte de responsabilitat, i acomplir el deure que tot dret porta implícit, i que en aquest cas és integrar-se culturalment i lingüísticament al seu nou país. Pretendre que hom té els drets de membre d’una nació sense haver acomplert el deure bàsic de fer-se’n un membre culturalment integrat, només porta al caos i el desordre. La persona que es nega ha esdevenir membre integrat en el seu nou cos social esdevé llavors un colonitzador, o una eina dels colonitzadors.
Mireu com aquest deure és exigit per tots els estats a través de la seva legislació, a fi d’assegurar la integritat del seu cos nacional.
I aquí es difon un discurs i una praxis per part de la classe governant que va contra la lògica implacable que apliquen totes les nacions lliures, cultes i civilitzades del món occidental.
Són insensats o malèvols els qui despleguen aquest discurs?
En qualsevol cas no són dignes de governar ni el nostre poble ni cap altre poble, perquè allò que propugnen només porta a la infelicitat, al dolor i a la nostra ruïna espiritual i material.
Vivim uns temps històrics que demanen un coratge i una lucidesa inusual per desenmascarar aquests tiraranys de confusió i de mentida que encobreixen el nostre genocidi nacional. I aquest coratge i lucidesa només els podem trobar en aquest esperit que tants necis pretenen enterrar, però que rebrota arreu amb una força imparable en els cors i les ments dels homes i dones íntegres del nostre poble.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les esquerres suposadament independentistes s’avergoneixen de fer un discurs nacionalista i basat amb els drets històrics.
Voler-te emancipar sense tenir personalitat és com fer una truita sense ous. I així sempre queden a mig fer.
Sense passat i present, com és pot projectar un futur? Cal un foc nou.
Oh gràcies noia, visionària, gràcies per treure’ns la bena dels ulls, ets la salvadora de la pàtria, sort que veus que la majoria dels independentistes del país aboquen la pàtria a la clavaguera, gràcies per ajudar-nos a interpretar l’estratègia que ens pot portar al referèndum d’autodeterminació, com una panacea per guanyar 4 duros i fotre als que de debò estimen el país…
Quina desgràcia ens està tocant viure, tot és fosc i dolent les cases cauen per sobre els nostres caps mentre caminem pels carrers bruts i llefiscosos, el cel és permanentment gris i tot ens porta per camins infernals i desgraciats, tot culpa dels mateixos tremendots d’esquerra que desgovernen el nostre país del que ja no queda res….