Estem vivint
Estem vivint uns fets històrics decisius per la nació catalana.
Les velles consciències de l’usurpador prepotent i de l’esclau claudicant i submís s’erigeixen orgulloses com torres inexpugnables al centre neuràlgic de la nostra nació, però són gegants amb peus de fang.
La nova consciència, la consciència de llibertat, de dignitat i de plenitud; aquesta consciència que regirà en un futur molt proper els destins del nostre poble, està rugint ja com un riu subterrani que és a punt d’esbotzar totes les tanques que li imposen.
Aquests fets que atempten contra els fonaments bàsics de la nostra nació ens obliguen a posicionar-nos, i tota resposta o manca de resposta posa en evidència a quina consciència servim amb el nostre pensament, les nostres actituds, les nostres paraules i els nostres actes.
Tot aquest procés ha de ser entès no com un simple descabdellament de fets, sinó com un procés de destriament. S’està separant el gra de la palla. Tots som provats al gresol, com l’or és depurat al foc.
D’aquesta tria en sorgirà la "resta" sobre la que es construirà la nova nació catalana. Hi ha molta podridura dins la nostra pàtria, i el seu destí és consumir-se sense deixar rastre.
A tots els que ens hem compromés en aquest canvi de consciència, se’ns demana des del més pregon del nostre Esser que siguem capaços de portar a terme aquesta transició sense malejar-nos amb aquelles emocions, sentiments i actituds que arrosseguen cap a la destrucció.
Cal que fixem la nostra atenció en la llum perenne que crema al centre del nostre Esser: la llum de la integritat, de la sinceritat amb nosaltres mateixos, de la saviesa, de la compassió, del coratge per fer allò que cal fer. I que prenguem la lliure decisió de posar aquest centre espiritual al capdavant de la nostra lluita. Tinguem la saviesa de donar el comandament de les nostres vides i de tot el procés en el que estem inmersos a la nostra autèntica naturalesa.
No hem de negar la por, ni l’odi que sovint reclama el seu lloc, ni el desànim, ni la temptació de llençar la tovallola. No, hem de reconéixer tota aquesta amalgama tan humana de pensaments i sentiments i posar-la al servei del nostre centre director: l’esperit que ens aguanta.
La infinita saviesa interior de cada un de nosaltres, obeint el comandament rebut, sabrà transmutar i utilitzar totes les nostres potencialitats, emocions i sentiments en benefici de la tasca que ens ha estat encomanada i que lliurement hem acceptat d’acomplir.
Exhorto tots els guerrers d’aquesta nació a mostrar la màxima equanimitat davant la crueltat dels atacs que estem patin, i davant la passivitat dels qui tenen els mitjans per evitar-ho i no els utilitzen.
Us exhorto a fer el pas decisiu que ens ha de garantir el resultat final:
No us contempleu més com a homes febles que s’enfronten impotents als poders foscos de la mentida i l’opressió, amos durant tants segles de l’ànima d’aquest poble.
Contempleu-vos a partir d’aquest precís instant com a éssers que han descobert la seva veritable naturalesa: l’esperit. Substància essèncial del nostre Esser i font de la nostra fortalesa. I posem aquest esperit al capdavant de la nostra vida individual i nacional.
Aquest esperit d’integritat i absoluta plenitud ha de ser el batec del nostre coratge, la intel.ligència de la nostra ment, els mots que pronunciïn els nostres llavis, la total convicció de la justícia que ens ampara, la força que ens guia cap a la llibertat.
Es l’experiència d’aquesta integritat la que ens otorga la certesa que aquest esperit a qui hem donat el comandament ens aplanarà els camins i ens proporcionarà la intel.ligència i el coratge per acomplir allò que ens ha estat encomanat. Ens dóna la convicció que el veritable poder no està en les quantitats ni en les astúcies humanes,sinó en aquesta força harmoniosa, potent i imparable que emana del centre del nostre Esser. Aquest mateix esperit ens impedirà relliscar cap a qualsevol pensament o actitud que posi en perill la consecució en plenitud de la tasca que hem d’acomplir, i farà efectiva la sentència bíblica "deu homes justos salvaran la ciutat"
La nostra decisió inapel.lable de situar l’esperit com a estendart i guia de la nostra lluita és la garantia del resultat final: l’alliberament polític i mental de la nació catalana.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!