Voler
Voler solucionar situacions problemàtiques sense anar a l’arrel de la qüestió és contribuir a la confusió i per tant a l’allargament i l’empitjorament del problema.
La nació catalana viu una situació dramàtica des de fa segles . I sembla que per part de les nostres classes dirigents, polítiques i culturals, faci por fer el diagnòstic precís, denunciar sense pèls a la llengua la causa última dels nostres mals.
Cal tenir la claredat mental, però també el coratge i la passió per denunciar el problema, assenyalar els responsables de la situació i trobar la força psicològica, moral i espiritual per plantar cara a la mentida, a la confusió i a la fatxanderia dels nostres colonitzadors, als quals els catalans ens haurem d’encarar si volem deixar de ser uns esclaus i assolir una independència sense claudicacions.
Si, no ho he escrit enduta per la passió, sinó per la freda anàlisi històrica i l’observació de la nostra realitat. Els catalans hem esdevingut uns esclaus, i sovint, sense ser-ne conscients, perquè ens han disfressat i ens hem disfressat la tràgica situació en què vivim.
Diguem-ho ben alt i amb veu clara. Denunciem el nostre mal més profund.
SOM UN PAIS COLONITZAT.
Un poble a qui se li ha xuclat l’ànima. S’ha desviat la nostra creativitat cap al sevei d’uns interessos que no només no són els nostres, sinó que sovint s’han utilitzat en contra nostre. Se’ns ha sotmés, en paraules del gran alliberador Simon Bolivar " a la tirania econòmica", i sobretot, se’ns ha substituït la nostra forma genuïna de pensar i de parlar, introduint una altra llengua,la llengua de l’estat colonitzador.
La colonització és l’esclavatge d’un poble perpetrat per un altre poble, i per això és més punyent encara que l’esclavatge individual.
Un estat com l’espanyol, que ha basat la seva política durant centúries en la colonització, i que encara manté durament colonitzades nacions en el territori peninsular, no té el dret moral- encara que ho esgrimeixin amb tot el cinisme i la hipocresia a què ens tenen avesats- d’emparar-se en termes com democràcia o drets individuals per mantenir el que anomenen la unitat, i que només és l’eufemisme que amaga la submissió i la colonització d’altres nacions.
No tenen el dret moral, deia, d’emparar-se en cap concepte noble perquè són els primers transgressors del dret més sagrat que existeix: LA LLIBERTAT DELS POBLES A MANIFESTAR-SE EN PLENITUD AL SEU TERRITORI.
Si volem desempallegar-nos d’una vegada del llast no només econòmic, sinó sobretot del llast psicològic i espiritual que la submissió a l’estat espanyol ens ocasiona, hem d’aprendre a dir les coses pel seu nom i començar a desenmascarar els responsables.
Amb actituds falsament conciliadores no se superen ni es transmuten les situacions traumàtiques, com ho és el genocidi que durant segles l’estat i la seva cinquena columna instal.lada en el territori nacional català han estat i estan, encara, perpetrant contra els catalans.
Els catalans hem de reconéixer el dolor, la submissió, la humiliació que se’ns ha inflingit, i se’ns inflingeix encara, i sense violència, però amb una contundència que no deixi cap mena de dubte, hem de mirar als representants de l’estat espanyol- a Madrid i a Catalunya-, i dir-los que ja n’hi ha prou, que ja no tolerem més la submissió ni la indignitat a què ens han reduït.
Que hem pres la inamovible decisió d’esdevenir altra volta els amos de casa nostra, i que ja els ha arribat l’hora de tornar a allà d’on mai havien d’haver sortir, per a sotmetre altres pobles.
Quan el poble sotmés reconeix i verbalitza clarament davant del seu colonitzador que ja no permetrà més que se’l segueixi humiliant, s’ha fet el pas més gran i difícil en el procés d’alliberament.
Quan es denúncia amb gosadia la causa i els causants d’una situació d’opressió, es clarifica la situació i es pot avançar en el procés de la seva solució. Cosa impossible mentre s’està inmers en la confusió i en l’atiament de la mentida que logicament propugnen els nostres opressors, i que la nostra classe dirigent accepta i tolera sense desenmascarar.
Quan es planteja amb claredat el problema, i es denuncien els responsables, les seves mentides i els seus crims, es produeix el mateix efecte que té la llum sobre els teixits vius: tot s’ordena i ocupa el lloc que li pertoca.
Com lapidariament va assenyalar el Crist, quan hom es devé instrument de la Veritat i de l’autèntica justícia, quan hom va a l’Essència de la Realitat- i la llibertat és part constituent d’aquesta Realitat-, obligues els altres a "estar amb tu o contra tu". No hi ha possibilitat d’indefinició.
Davant l’opressió sistemàtica de tot un poble, o estàs amb els qui volen l’alliberament i la plenitud d’aquest poble, o estàs amb els en volen el seu anorreament, la seva provincianització.
Ja no només els executors de polítiques colonitzadores: PP,PSC,Ciudadanos, amb noms propis com Vidal Cuadras, F. de Carreras, Maragall, Montilla……, sinó tota persona o partit polític que justifica o simplement s’adapta a la situació que ha creat la colonització, sense qüestionar-la i sense voluntat clara de rectificar-la, està en contra d’aquest poble.
Aquells que exigeixen o toleren el manteniment de la llei imposada pel colonitzador, a través de l’Estatut i la Constitucció, es mostren indignes de formar part de la Nova Catalunya lliure , que la gent més conscient i fidel a l’Esperit d’aquesta terra farem possible.
I aquells que diuen voler la independència, però que instal.lats en el poder articulen discursos i praxis polítiques d’una feblesa asfixiant tampoc treballen amb eficàcia per a l’alliberament .
Les polítiques fetes des de l’ambigüetat sempre castiguen els ambigus, perquè posen en evidència la seva feblesa i manca de credibilitat.
Es un error cercar majories creades sobre la confusió . Cal cercar la Veritat. I la Veritat sempre és al costat de la causa de la llibertat dels pobles. La Veritat va afaisonant una nova consciència que no tolera la submissió forçada. Una nova consciència que configurarà les majories i les circumstàncies que ens calguin, perquè com diu el místic J. Goldsmith " un amb la Veritat és majoria", i aquesta es plasmarà en el moment precís.
Les majories no es creen adobant la confusió i claudicant a les exigències del colonitzador en temes tan fonamentals com la llengua. Catalunya ja té una llengua vernacla que serà l’única llengua oficial i d’ús social en la proprera Catalunya lliure.
Les majories es creen quan un lideratge valent i lúcid diu les coses pel seu nom. Assenyala els opressors i els seus còmplices, enumera els seus crims i explica amb claredat a tothom qui viu en els nostre país que la situació esquizofrènica a què s’ha arribat, només ha estat possible perquè vivim en una colònia, sotmesos a un poder que sap que se li acaba el temps i que té com a objectiu atiar l’odi i l’enfrontament dintre la nació catalana. I que tot això no hauria succeït mai en una nació lliure amb uns líders al servei del poble.
Si els catalans no som capaços de trobar la força en la nostra ànima col.lectiva, en " l’esperit que ens aguanta" com deia Pujols, i no ens decidim a confrontar la mentida i la voluntat de sotmetre’ns que l’estat espanyol i els botiflers encara esgrimeixen amb orgull i cinisme, serem esborrats del mapa de les nacions, perquè no haurem demostrat la capacitat d’exercir el do més gran que se’ns ha donat : el de ser un poble lliure.
No ens haurem fet mereixedors d’ocupar un lloc en el món.
No en dubteu, assolir la independència i construir la nostra plenitud només és a les nostres mans. Cap exercit, cap llei, cap actitud prepotent i mentidera poden res contra aquell que sap qui és i es compromet a ser fidel a les exigències de l’Esperit del poble on viu.
Un Esperit que acull a tothom, però que exigeix també a tothom sinceritat i compromis en la defensa de l’ànima de la nostra nació.
S’ha de superar el fals tòpic que és català aquell que viu a treballa a Catalunya. Català ho és aquell que exerceix de català!! I això passa per emprar la llengua catalana i per estimar i defensar el territori, la cultura i els nostres interessos com a poble. L’autèntic català és aquell que estima i vol portar a la plenitud tots els trets del caràcter català i de la seva creativitat.
El pol oposat és el del colonitzador , que només veu Catalunya com objecte d’espoli, i que en darrer terme no estima aquesta terra tal com és , sinó que la vol sotmesa i provinciana.
Si aspirem a una independència digne, cal que ens desempalleguem amb urgència dels tics de l’esclau, que són basicament la por i la claudicació, i actuem com actuarien els homes de qualsevol poble lliure per defensar el seu bé més preuat : la llibertat.
Tenim l’arma més poderosa al nostre costat: la Veritat. Utilitzem-la amb audàcia i intel.ligència i serem independents i lliures.
Hem estat dissenyats per expressar la nostra plenitud, i això només és possible si plantem cara als opresssors i a les seves mentides , i ens guanyem allò que és la nostra heretat: La llibertat.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
doncs amb el xou de Frankfurt ús heu lluït, més del mateix i així no anem bé, ho canvieu ho és quedarem mes sols que l’una. Salut i república