EL genocidi lingüístic
El genocidi lingüístic que el partit socialista està portant a terme
metòdicament i sense aixecar polseguera amb la imposició del
bilingüisme, fent innecessari el català i, per tant, condemnant-lo a
una extinció segura i sense soroll, sembla massa lent als manaires del
PP i als seus satèl.lits.
Els senyors del PP frisen per concloure el genocidi lingüístic tan
aviat com puguin perquè són perversos, però no són rucs, i s’adonen
que alguna cosa molt poderosa està removent les consciències del poble
català, que ells volen agenollat i vençut.
Es per això que ara fan mans i mànigues per acabar la feina de
substitució lingüística que els seus bons amics socialistes fan tan
efectivament i discreta, amb guants blancs. Els capitostos del PP,
hereus directes dels qui no han dubtat a matar i a imposar-se per la
força de les armes, dels qui porten les mans tacades de sang i el cor
corcat per la mentida, els sembla massa suau la mort per inanició a
que els socialistes condemnen la llengua d’aquest poble. Els cal posar
en evidència la seva prepotència i brutalitat fins i tot en el
genocidi de la nostra llengua tan malferida.
I què fan davant d’això els polítics que diuen defensar la llengua dels catalans?
Què poden fer uns polítics que ja han claudicat davant de l’engany del
bilingüisme, i s’han fet així còmplices, amb la seva passivitat i
acceptació, de la mort de la llengua?
Només el què han fet: llàstima!
El Sr. Vidal Cuadras i companyia esgrimeixen l’eterna cantarella de
la primacia dels drets individuals per imposar el castellà a
l’ensenyament primari. Aquesta cantarella no és res més que la
fal.làcia amb què amaguen la voluntat d’entronitzar els drets dels
colonitzadors i rematar la substitució lingüística. Uns drets, els
que reclamen, que van ser imposats amb sang i després legalitzats amb
les seves lleis, i ara amb una democràcia feta a la seva mida.
S’emparen en uns drets que ells han
fet legals, però que no seran mai legítims, perquè el dret que es basa
en l’anorreament i en el genocidi lingüístic de tot un poble és fora
de tota justícia veritable!
Pe rebatre aquests arguments enganyosos i tragirats, els polítics
catalanistes i "independentistes" "assenyats" es neguen a si mateixos
l’únic argument que desmunta tot el castell de cartes sobre el qual
es fonamenten els nostre botxins.
Es neguen a denunciar en veu alta al Parlament de Catalunya i a tot
el poble català allò que és el desllorigador de tots els nostres mals.
Som una colònia. I els nostres
colonitzadors volen acabar el genocidi ben de pressa, perquè els posa
nerviosos una feina que se’ls allarga tant.
Als polítics d’ERC i de
CiU els fa por dir que els catalans tenim una llengua pròpia, i els
fa por actuar en conseqüència perquè el català sigui la única llengua
en la vida pública, laboral, mediàtica i educativa. Els fa por dir que
la presència abassegadora del castellà en la nostra vida social és la
prova més evident de la nostra colonització.
I com que es neguen l’autèntic argument, l’únic que posa en evidència
la mentida amb que ens volen fer beure a galet, entren en el joc del
colonitzador i, els toca fer el paper assignat, el de la trista
figura, el del perdedor.
A aquesta vella consciència, encarnada tant per l’esclau claudicant
com pel colonitzador prepotent , se li escapa, però, un element cabdal
d’aquesta equació genocida, de la qual uns en són els executors i els
altres els qui submisament la permeten.
No han pres en consideració l’esperit d’aquest poble.
I no l’han pres en consideració perquè no el poden percebre. La
mentida, en uns, i l’actitud mesella en els altres, els fa cecs a allò
que la realitat té de més genuí i autèntic.
Els colonitzadors genocides no són conscients que no és un poble
masegat i malferit el que volen acabar d’anorrear, sinó que pretenen
ofegar el seu esperit.
En la seva arrogància no s’adonen que han esdevingut l’instrument
d’aquest esperit que "sempre sobreviu als seus il.lusos enterradors", i
amb el sofriment que ens estan infligint, forcen la purificació de
l’ànima d’aquest poble, forcen la separació del gra de la palla, forcen
allò que tot home i tot poble no pot eludir: reconèixer la seva
autèntica Realitat, la font última del seu poder.
I és la comunió íntima de l’ànima catalana amb l’Esperit que tot ho
sustenta, el factor que mostrarà errònia l’equació humana que els
colonitzadors d’aquest poble han planificat.
Hi ha una hora per a cada cosa sota el sol. El temps de l’imperi
espanyol, presó de pobles, arriba a la seva fi. Es evident per a qui
sap llegir els signes dels temps. De la nació catalana saquejada i
anorreada pels vells colonitzadors, en sorgirà una pàtria nova,
assentada sobre uns fonaments ferms i liderada per homes i dones que
serveixen la Veritat i treballen per l’alliberament i la justícia.
Són vostès senyors del PP, guiats per un auto-odi que els seria molt terapèutic mirar de fit a fit, els qui han triat enfrontar-se a aquest poble i al seu esperit. No cal
que corrin. Ja se’ls ha acabat el temps. Totes les atrocitats que
aconsegueixin imposar als qui en aquest poble encara són esclaus,
seran com les darreres boires del matí que clou la llarga nit fosca
del nostre poble. Aquest sol que dirigeix ara la vida del nostre
poble, i que està fent emergir la nova consciència dels homes lliures,
les dissiparà en un obrir i tancar d’ulls, al moment que vostès menys
s’ho esperin.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!