Tots els grans
Tots els grans homes i les grans empreses comparteixen un tret en comú: la capacitat d’enfocar les seves energies i voluntats cap a un únic objectiu.
Catalunya Acció comparteix també aquesta singularitat. Està concentrada en un sol objectiu : la consecució de la Independència. Unic camí cap a l’alliberament i cap a la reconstrucció de la nostra plenitud nacional.
Per assolir aquest objectiu Catalunya Acció aglutina gent que aporta al projecte capacitats molt diverses. Tenim els homes amb la sagacitat política per a dissenyar una estratègia clara cap a la Independència. Hi ha les persones que aporten els seus coneixements i capacitat per bastir les relacions internacionals necessàries per al reconeixement de la nostra independència. Hi ha els que dia a dia fan la tasca de difusió de l’ideari de Catalunya Acció a través de la xarxa…I així podríem anar esmentant la munió de voluntats que s’han anat organitzant al voltant de Catalunya Acció per a fer possible l’assoliment de l’objectiu comú.
M’agrada comparar Catalunya Acció a un diamant perfectament tallat. Un únic diamant amb una sola funció: brillar amb tota la seva bellesa, però amb múltiples cares que representen les diverses especificitats que hi aportem cadascú. Ara bé, cada faceta, com cada persona de Catalunya Acció té com a substància essencial la qualitat del diamant: la seva duresa, la seva brillantor, la seva llum. I és precisament d’aquesta qualitat que ens dóna els trets propis, del què voldria parlar ara.
Vivim en una societat que ha reduït la seva visió a la perifèria de la Realitat i on tot es redueix als aspectes materials i quantificables. Hi ha però, una Realitat més súbtil que és el constituent essencial d’aquesta realitat tangible. Aquesta realitat súbtil és la que dóna la qualitat, la pròpia manera de ser, l’espurna diferenciadora a cada persona, a cada nació i a tota manifestació material. N’és la seva causa última i la força que les sosté.
Catalunya Acció ha entés que un projecte de la magnitud que hem endegat només pot tenir èxit si contempla aquestes energies profundes que nodreixen la realitat material. I aquestes energies tenen un nom que els darrers anys s’ha evitat, s’ha ignorat i s’ha menystingut, però que ara nosaltres recuperem i posem al centre del nostre projecte: L’Esperit d’aquest poble, l’ànima del poble català.
No descobrim res de nou, simplement posem les coses al seu lloc i enunciem amb claredat que el projecte d’Independència només té sentit quan situem la recuperació de la nostra ànima nacional, del nostre esperit col.lectiu com a eix central vertebrador.
Tots els grans homes de la nostra història política i cultural han entès perfectament que la llibertat del nostre poble és la condició necessària per a la manifestació d’aquesta ànima catalana, però no n’és la condició suficient. Cal la plena consciència i la voluntat per part dels qui portin les regnes del procés d’Independència de posar la llibertat al servei del desplegament de les nostres energies espirituals, la primera de les quals n’es la llengua.
El Dr Trueta, Francesc Pujols, entre d’altres, han escrit sobre l’especificitat de l’esperit català, de la seva força, i de l’acte de justícia necessari que hem de portar a terme per retornar a aquesta ànima catalana el seu espai territorial i mental.
Macià i Companys també van entendre que estaven al servei de l’ànima, o sigui de l’essència última d’aquest poble, i per això van ser capaços de consagrar-hi la vida.
Mentre una part d’aquest poble sigui conscient i es mantingui obert a l’influx d’aquesta ànima col.lectiva que batega al cor de la nostra terra i al cor de cada un dels que l’estimem, estem caminant en la direcció correcta. Alexander Solzhenitsyn deia " la feblesa o la fortalesa d’un poble depén més del nivell de la seva vida espiritual que del seu nivell d’industrialització. Ni una economia de mercat ni l’abundància general constitueixen l’èxit suprem de la vida humana. Si les energies espirituals d’una nació han estat exhaurides, no serà salvada del col.lapse ni pel govern més perfecte. Un arbre amb el moll de la soca podrida no es pot aguantar dret".
Quan un poble té una consciència clara de les seves riqueses espirituals, de la seva abundància, de la seva creativitat. Quan un poble sap amb certesa que totes les energies que li calen són ja presents en aquest àmbit espiritual i només ha de deixar que brollin en tota la seva bellesa, és capaç de manifestar una tremenda creativitat en la seva vida col.lectiva. I sobretot esdevé portador d’una gran força, perquè sap que allò que el sosté, els seus èxist, els
seus assoliments no depenen de res exterior. Ha trobat la font de poder dintre seu.
Es el mirar cap al nostre centre com a poble, el ser fidels a la nostra idiosincràcia el que ens fa forts, rics i creatius. El que ens dóna el poder, el caràcter i l’autoritat necessàries.
Catalunya Acció és plenament conscient que ens ha arribat el moment històric de recuperar la nostra ànima col.lectiva, la nostra Qualitat, la nostra pròpia manera de Ser, i de tornar-la a projectar al món com ho vàrem fer a la primera època de plenitud del poble català: l’Edat Medieval. Els catalans vam ser referents, i vam donar al món obres d’at que van esdevenir universals: el romànic; pensament filosofic original i pioner : LLull; cultura política innovadora: les primeres corts europees…..grans navegants…,perquè vam ser capaços de pensar i de crear des de la nostra idiosincràcia, apartir dels dictats de la nostra ànima col.lectiva.
Deulofeu, un dels pensadors genials que ha donat aquest poble, ja va deixar escrit en la seva "matemàtica de la història" que dins del primer quart del segle XXI, el poble català s’alliberaria del jou de l’Imperi Espanyol i recuperaria la seva llibertat per a poder entrar en la segona fase de la seva etapa de plenitud cultural i creativa.
Ara bé, perquè això s’esdevingui hi ha una condició bàsica : SER CONSCIENTS QUE HEM DE CENTRAR-NOS EN LA RECUPERACIO DE L’ANIMA, DE L’ESPERIT CATALA.
I per això, el més important és adonar-nos com els segles de colonització que hem patit i encara patim, han anat tapant la nostra ànima amb capes i més capes de creences errònies i de substitucions culturals fins a fer-la invisible per a molta gent. Molts han perdut la finor de percepció per adonar-se que viuen al centre d’una nació poderossíssima, amb una ànima ben viva i en plena ebullició. Només les persones que es van desenpallegant del llast colonitzador i s’obren i es deixen portar pel seu meravellós i poderós influx, són conscients de la seva presència i de la seva força. I s’adonen que és aquesta ànima la que ens està guiant i ens està portant. Cada persona que vol i permet que l’ànima catalana esdevingui el centre de la seva vida està fent créixer la consciència col-lectiva que ens retornarà la llibertat i ens permetrà començar amb garanties la segona etapa de la nostra plenitud cultural i política.
Es cabdal, doncs, que recuperem en el nostre discurs i en els nostres actes els següents conceptes claus.
1- Que l’alliberament és l’exigència que l’ànima catalana ens planteja a cada un de nosaltres, per a poder-se desplegar en plenitud. Per això aquesta pressió interna que molts de nosaltres experimentem. Es la pressió de l’exigència que el nucli més íntim del nostre Esser ens demana. Per això la independència l’hem de veure com un deure que hem d’acomplir . La nostra ànima col.lectiva exigeix l’espai de llibertat i de ple reconeixement territorial i mental per a poder-se expressar en tota la seva bellesa.
2- Que hi ha d’haver un canvi de consciència. Un procés de descolonització individual i col-lectiu que ens alliberi de la misèria moral a què estem sotmesos.
3-Que l’autoritat i la legitimitat per a portar a terme el procés ha de recaure en mans d’aquells que han demostrat amb les seves accions aquest canvi de consciència. Els homes que tenen clar que la independència no ha de ser per augmentar només el nostre benestar material, sinó per a retornar-nos la dignitat i l’orgull de ser catalans. Que tenen clar que la Independència ha de servir per a retornar-nos la nostra pròpia manera de Ser i viure en el món. Que tenen clar que la Independència ha de tenir com a finalitat retornar-nos, en definitiva, la joia d’expressar la plenitud de l’ànima catalana, de l’esperit d’aquest poble, perquè com deia Goethe
" Per tenir alguna cosa,
primer has de ser alguna cosa"
I els que vivim en aquesta terra només volem i podem, en justícia, ser catalans.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!