El sacrilegi més tenaç
El sacrilegi més tenaç contra la nació catalana l’han
perpetrat tots aquells que arreu de la pàtria, però sobretot des dels centres de
poder, no han estimat tota la profunditat de l’ésser nacional català, no han
estat atents a les necessitats de la seva ànima, li han segrestat tota vida
simbòlica i espiritual, li han negat la sacralitat, i l’han reduïda a una
“fàbrica” que engreixa l’opressor i omple la nació d’oportunistes i rellogats.
Xucladors de la sang de la pàtria.
L’han convertida en una esclava menyspreada, l’han
desposseïda del seu caràcter. L’han aprimat i escapçat tant, que ara el més
poderós de la nació catalana és la seva ombra, tots aquells trets que tot i ser
nostres ja ni reconeixem com a propis: la força, la dignitat, el
coratge, l’autoritat, el carisma, l’astúcia, l’odi……I és aquesta ombra,
projectada sobre els nostres colonitzadors, la que s’abraona sobre nosaltres i
ens devora.
I els mateixos que han banalitzat la nació tot reduint-la a una
màquina de fer diners, ara que l’aigua els arriba al coll, són incapaços de
veure-hi més enllà del trist panorama que ha engendrat la seva traïció a
l’esperit de la pàtria.
Una traïció exhibida impúdicament i descarada per gran part
dels polítics asseguts a les diferents administracions colonials en què han
esquarterat la nació, i emmascarada barroerament per d’altres, que s’omplen la
boca de discursos nacionals ambigus, però l’enfonsen amb els seus actes dintre
del llot i del fangar. Per a molts d’ells, la nació catalana es redueix, en el
millor dels casos, a una xarxa d’interessos econòmics i de poder. Idòlatres.
Carnassa. Miserables corruptors.
A la nostra nació no la salvarà aquesta “política” ni aquests
“polítics”. Només una nova consciència fonamentada en la fidelitat i l’amor a la
pàtria, una consciència que engendri una manera de ser i de fer sincera, tindrà
el tremp necessari per a escombrar el vell ordre i iniciar la necessària
regeneració nacional.
En aquest moment històric crucial, en què es decideix
la vida o la mort de la nació catalana, la pàtria fa una crida a tots els homes
i dones d’entranyes ardents, de cor generós i de ment humil, a tots els homes i
dones que vulguin esdevenir-ne el hereus, a fer una tasca solitària i
costeruda, però inajornable. Retornar-li a la pàtria catalana, amb cada un dels
nostres actes i pensaments, la sacralitat que li han arrabassat, tot aprenent a
escoltar-ne el batec profund, estimant-la, servint-la. Integrant la seva
ombra. Fent nostre l’esperit dels Templers que la van fer gran i foren els
garants de la plenitud nacional. Aquesta era la seva tasca. Aquesta ha de ser la
nostra.
La nova consciència ancorada en l’amor fidel serà l’autèntic
fonament de la regeneració nacional. La pedra angular de la salvació de la nació
catalana. Depèn de cada un de nosaltres que acabi emergint i quallant.
Maria Torrents. Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!