<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
–>
Sóc una apàtrida.
I no pas per ganes. Sinó
per força.
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { so-language: zxx }
–>
Sóc una apàtrida
I no pas per ganes. Sinó
per força.
No renego ni fujo de cap
pàtria. Simplement no en tinc. La meva pàtria s’ha enrunat sota el
pes de la traïció, de la mentida, de la negligència, de la
covardia dels seus fills. Me l’han anat prenent bocí a bocí. Me
l’han anat trasmudant en tota una altre a còpia de fornades de gent
forastera que rarament han sabut parar l’orella a la melòdia de
l’ànima i l’esperit de la terra catalana. La pàtria, ignorada i
envilida, s’ha anat replegant sobre ella mateixa, i ens hem quedat
sense mare.
Som orfes dins la nostre
terra. Ens hem deixat furtar l’escalf i la certesa de saber qui som.
Hem renunciat al lloc que ens corresponia. I ara som homes i dones
errants en una pàtria cremada. Som animalons esporuguits
que no gosem afirmar-nos perquè ens manca l’ànima i, amb ella la
paraula.
Estic tota jo adolorida.
Em percebo escapçada, incompleta, sense les arrels que m’han de fer
créixer joiosa en el món. I visc com un insult a la meva
integritat, la banal xerrameca dels qui, mentre ens volen fer creure
que cal enterrar la pàtria catalana per ser ciutadans del món, ens
embolcallen amb madrastres postisses, amb pàtries alienes, imposades
amb la prepotència dels qui redueixen tot el món al seu melic. I
ens forcen, tot violant la sacralitat de la nostra pàtria, a
enfonsar les arrels en les aigües fètides de la
colonització.
Són molts, massa, els
qui han renunciat al coratge de mantenir-se fidels. I bevent en copes
temptadores que no els estaven destinades, esdevenen llops vestits
amb pells d’ovella, mesquins xucladors de la vitalitat de la pàtria.
Fan el sord al panteix angoixós de la pàtria desagnada. Es renten
les mans de la crucifixió que s’està consumant i, tot enmascara-la
amb paraules buides i fets inútils, s’hi giren d’esquena, per a
poder-se ocupar sense angúnies dels seus ventres i de les seves
butxaques.
I més encara són els
qui intoxicats per les aigües fètides, engreixen amb una
inconsciència absoluta la massa amorfa dels colonitzats. Es
dobleguen sota el poder de la mentida, i sotmetent-s’hi, la
justifiquen. Ramat patèticament ingenu, destinat a l’escorxador
pels seus mateixos pastors.
On són els homes que
l’esperit de la terra manté encara drets? On són els qui s’han
tret la bena dels ulls i han vist amb nítid horror la mentida
ingent que ens corseca? On són els qui ja han deixat de fer de
comparses d’intel·lectuals i polítics aprofitats i porucs? On són
els qui han posat la seva esperança, la seva fe, en l’esperit que
batega a les seves entranyes? On són els germans catalans?
Hem estat provats al bat
dels vents de la història com la plata depurada al foc. Molts han
relliscat i caigut, i amb ells han estimbat la pàtria. Una resta
pateix desesmada l’esquinçament de l’autèntic apàtrida. Ha
replegat les arrels que s’havien estès en la història. I ha après
a escoltar el silenci. I serà en aquesta escolta sincera que s’
afaiçonaran sencers els nous hereus de la pàtria. Una pàtria
d’arrels immarcibles.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!