La catalanofòbia és proporcional a la teofòbia
dels independentistes catalans. Perquè quan llances la merda cap a dalt, acaba caient-te al cap.
Generalment els catòlics espanyolitzats miren la llengua catalana i la personalitat indígena de la mateixa manera que els catalanistes secularitzats miren la religió: amb més o menys rebuig, com a cosa, diuen amb
un toc sovint entre ensuperbit i agressiu, “del passat”.
És menester aclarir: del passat d’ells, perquè ells n’han fet simple passat per pura dessídia. En realitat són les dues vessants de la mateixa decadència: després del gran
Llull, nasqueren el 1350 alhora Anselm Turmeda –la secularització o apostasia- i
Vicent Ferrer –l’integrisme- , les dues pinces interactivades de l’anihilació nacional.
De líders ateus independentistes TRIOMFADORS pràcticament no n’hi ha cap, tret potser dels vietnamites o de Golda Meir. Sols la gent amb prejudicis i que
pensa des del propi melic pot pensar que a Catalunya les coses poden rutllar diferentment. Quasi tota independència nacional reeixida ha estat dirigida per una majoria aclaparadora de líders creients: la cosa és així i no té volta de full.
La República Espanyola fou anticlerical, però els qui cremaven esglésies i afusellaven capellans eren majoritàriament de la CNT-FAI, encara que també n’hi devien haver de republicans anticlericals rabiüts i presoners comuns alliberats enmig la confusió. Curiosament en l’etapa stalinista (Negrín) foren restaurades parcialment les llibertats religioses i de culte, de cara a l’exterior, ja que la persecució religiosa del 36-37 (amb unes 20.000 víctimes a la zona republicana) permeté una gran campanya del Vaticà a França, Anglaterra, Itàlia i Alemanya contra la República que fou determinant a l’hora de negar-se a socorrer-la les democràcies i a l’hora de donar suport a Franco per part dels feixistes. I és que la ruqueria antireligiosa sempre té un cost enorme i enormement sanguinari en tots els aspectes, malgrat que els nostres irresponsables antireligiosos se’n fumin i es pensin que això no és res. Són aquesta mena de gent la que preparen les catàstrofes històriques que patim i que podem patir en un futur.
I això no es deu barretxar amb res o amb la independència d’un o altre país.
El problema no és tan de credulitat-ateisme sinó del fet que és més fàcil destruir que construir. El nihilisme per se no serveix de res.