Yassine Belassel escrigué aquesta frase a la pissarra de l’aula del seu institut substituïnt la darrera paraula del tradicional eslògan de la monarquia alauïta marroquina, idèntic al carlista: ‘Déu, pàtria i rei’. Li han caigut divuit mesos de presó que ja ha començat a complir.
Més informació.
Ceuta (Sebta en àrab) fou colònia portuguesa. El 1640 es revolten
primer Catalunya i després Portugal contra la tirania de Felipe IV i el
seu vàlido, precursor de Rajoy, el Conde-Duque. Sebta té majoria de
militars castellans i es quedà del bàndol castellà.
A finals dels 70, a la Legión de Sebta, encara hi havia SS arreplegats per Franco: gent de 60 anys, molts sargents i caporals, i molts sifilítics. Dins de la caserna de la Legión hi havia
marihuana. Com que els combois militars que van de maniobres o a
Setmana Santa a les desfilades a la península no passen duana, hi havia
tancs que anaven plens de marihuana i productes derivats. En altres
casernes es traficava amb electrodomèstics, que a Sebta són més barats
que a la península per no pagar certs imposts (cal fomentar la vida
comercial d’aquestes colònies militaristes).
Blas Piñar donava mítings dins la Legión: “Eso no es politica,
es patriotismo por España”, deien els qui el deixaven bramar. A moltes
casernes només entrava “Fuerza Nueva” i “El Alcázar” i la resta dels
mèdia hi eren prohibits i requisats.
A Sebta la població musulmana viu més cap a la frontera. Els
legionaris solien anar-hi i hi havia baralles. Els legionaris no
acceptaven la policia militar dels “pistolos” i van haver de posar-n’hi
una especial per a ells. Hi ha importants colònies de comerciants jueus
i de l’Índia. Els colons espanyols hi parlen una mena d’andalús i es
diuen de malnom “caballas” (“vaya donde vaya, bocadillo de caballa”).
Melilia és berber. Quan les
autoritats espanyoles van mirar d’implantar-hi l’ensenyament del
berber, les autoritats marroquines protestaren…i els espanyols ho deixaren córrer.
Malgrat tot l’esgarrament de vestits del Marroc, al Marroc
l’interessen unes Sebta i Melilia espanyoles per raons comercials. És
comèdia cara endins, com Gibraltar per a Franco i per als governs de
dreta espanyols: un tema per a galbanitzar tota la massa bramadora i
capdeserradura al voltant d’un patrioterisme violent i primari.
La realitat, altrament, és que al Marroc no hi ha cap llibertat
política, l’oposició va ser escapçada fa molt i el poder reial és quasi
absolut. Actualment la fortuna del rei és major que la de tots els
colonialistes anteriors junts. El pare d’ell, Hassan II, fou un tirà
sàdic que ficava els independentistes saharians dins de vaques
podrint-se fins que morien o tancats incomunicats en gàbies petites.
Actualment molts marroquins del Nord que recorden l’època
colonial espanyola diuen en veu baixa que, almenys, quan els espanyols,
tenien hospitals i tren, que ara ni això.
Sort d’això, encara