“…els
homes veuen més de gust una barra d’or que totes les obres mestres
d’Apel·les i Fídies i els altres grecs folls, com ells els anomenen”
“Qui és aquell qui veieu avui entrar dins un temple, per a invocar-hi
els déus a fi d’atènyer la perfecciò de l’eloqüència o per a descobrir
les amagades deus de la filosofia? Ni tan sols els demanen la salut”
“Crec que els immortals (déus) volen que tot rutlli així, car ara
no…pensa ningú més que en l’or…Els déus, oblidats als temples…com
a càstig a la nostra impietat, els camps romanen eixorcs…no ens
atrevim pas ni a enlairar-nos al coneixement de les arts inventades en
un altre temps: detractors d’allò antic, no coneixem més ciència que la
dissolució…”. (“El Satiricó”, Petroni, cònsul gal i “arbiter elegantiarum” de la Cort de Neró).
“Quan les nacions s’envelleixen, les arts creixen fredes i el comerç s’instal·la en cada arbre” (William Blake, 1757-1827, gravador, pintor i poeta anglés).
“Si
respectem els principis ensenyats a la Bíblia, el nostre país
continuarà prosperant; però si nosaltres i les generacions que ens
vénen darrere en negligim les instruccions i l’autoritat, ningú no pot
dir quina catàstrofe ens podria aclaparar sobtadament, i llavors tota
la nostra glòria quedaria soterrada en la foscor profunda” (Webster).
“Els malvats faran cap al Xeol i també les nacions que obliden Déu” (Psalm 9:17, generalment són de ca. 1000 a. C.).
“El
Senyor t’omplirà de prosperitat multiplicant els fruits de les teves
entranyes, del teu bestiar i de la teva terra, en el país que va
prometre als teus pares que et donaria. El Senyor t’obrirà el cel, on
guarda el tresor de la fertilitat: quan en sia el temps, farà caure la
pluja sobre els teus camps i beneirà tot el que emprenguis. Prestaràs
diners a molts pobles, i a tu no et caldrà manllevar res. El Senyor farà que sies la primera de les nacions, i no la darrera; pujaràs amunt, no baixaràs. Cal,
però, que escoltis els manaments del Senyor, el teu Déu, que avui et
dono perquè els compleixis i els posis en pràctica. 1No et desviïs ni a
dreta ni a esquerra de tot el que avui et mano; no segueixis altres
déus ni els adoris. En
canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots
els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt
totes aquestes malediccions: … Seràs
motiu d’estupor, de riota i d’escarni entre tots els pobles on el
Senyor t’haurà deportat. Sembraràs en els camps molta llavor, però en
colliràs una misèria, perquè la llagosta ho devorarà. … Els
immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder,
mentre que tu en tindràs cada vegada menys… »Totes aquestes
malediccions et perseguiran i et cauran al damunt fins a exterminar-te,
perquè hauràs desobeït el Senyor, el teu Déu, i no hauràs observat els
seus manaments i els seus decrets, que ell t’havia donat. Aquestes
malediccions seran un senyal i un toc d’alerta per a tu i els teus
descendents, per sempre. Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb
alegria i amb cor generós quan nedaves en l’abundància, hauràs de
servir els enemics que el Senyor enviarà contra tu, passant fam i set,
nu i mancat de tot. El Senyor et posarà al coll un jou de ferro fins
que t’haurà consumit. El Senyor farà que es llanci contra tu, com un
voltor, des de l’extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et
parli, un poble dur que no respecta els vells ni s’apiada dels joves.
Es menjarà els fruits del teu bestiar i de la teva terra, i tu et
moriràs de fam. No et deixarà res: ni gra, ni vi, ni oli, ni les cries
de les teves vaques ni els teus ramats, tant que et farà desaparèixer.
Assetjarà totes les teves ciutats fins que s’esfondrin les muralles
altes i fortificades darrere les quals et creies segur. Assetjarà totes
les ciutats de tot el país que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat
(Deuteronomi 28: 11-15, 37-38, 43, 45-52).