Moises Queralt Bernadas, Bloc

Fins aquí el text que he rebut  i que no té secret al pretendre afirmar i demostrar que la constància és la base de l’èxit, encara que es pugui pensar que hi han de concórrer d’altres factors, com la sort, per exemple. La faula m’ha agradat i la seva lliçó molt lloable.
Però com que existeixen alguns escriptors (amb permís) que som una mica emprenyadors li vaig a cotinuar, breument, la història al senyor anònim que la va escriure.

Com que les granotes d’aquells contorns passaven molta gana, la granota constant les va reunir i els va dir que si es posaven a les seves ordres no passarien mai més estretors ni moririen d’inanició.Totes van dir que endevant, que a les seves ordres. Els va ordenar que traguessin d’allà on ni havia galledes plenes de nata i es tiressin dins nedant amb tota la força. La que hi deixava la pell la feia treure i la llençaven al carrer. A canvi els donava cada dia els retallons de mantega justos perquè anessin vivint les granotes. Algunes d’elles més espavilades van pensar que allò podrien fer-ho elles mateixes pel seu compte però els equips de vigilància que s’havia organitzat la mestressa, i als quals donava quatre vegades més de retallons i no havien de nedar, depuraven convenientment a les inconformistes. En pocs anys la granota inicialment constant és va convertir en la més rica del món. Crec que d’aquesta manera degué néixer una cosa que després n’hem dit capitalisme.
O d’una manera semblant.