<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
La meva feina té una sèrie de
peculiaritats, una de les quals és esbirinar, valorar i analitzar
aspectes conductuals i mentals d’assassins, homicides i agressors
sexuals, no cal que us diga el que he vist i escoltat en anys de
feina, no molts però uns quants.
Però la notícia aquesta dels nadons
robats em supera, els límits de la conducta humana poden arribar a
ser de lo més repugnant i miserable.
Robar un nadó, sostreure a una mare (i
pare) del seu bé més preuat, de part de la seva vida, i deixar un
nadó sense la seva mare, és que no tinc paraules per descriure-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em va deixar ben gelada el documental. Com es pot tenir tanta maldat… El que em repugna més és el tipus de gent i institucions que hi ha al darrere. I després criminalitzen el condó i l’avortament. Clar, se’ls acaba el negoci! Que ningú mai s’atreveixi a donar-me lliçons de moral!