Les presidencials franceses

París. Tothom en va ple. Als cafès, als mercats, a les boulangeries… ningú a França no parla d’altra cosa. Des de fa deu dies, una onada de calor s’ha instal·lat sobre l’Hexàgon provocant un avançament del clima estival. Aquest augment de la temperatura també s’ha evidenciat en el tram final de la campanya electoral de la primera volta de les presidencials franceses. Ràdios, televisions, pàgines web, diaris… no parlen d’altra cosa mentre una ciutadania escèptica mira de reüll uns comicis que es presenten incerts com mai. Tot i així, la crisi social que travessa França des de ja fa massa, fa que els ciutadans desconfiïn de la classe política i pensin en votar no el seu candidat sinó en contra d’aquell que no volen que s’assegui a l’Elisi.

Lluny de la grandeur que ha caracteritzat França durant decennis, els francesos viuen immersos en una crisi moral que aquests comicis, enlloc de matisar, han fet més evident. Les revoltes a les banlieues de fa dos anys, la revolta social en temes com l’habitatge o la pobresa, la manca d’identitat o la pèrdua de centralitat en política internacional han fet que l’Estat francès afronti una situació de depressió col·lectiva que encara podria agreujar-se més aquest diumenge. Si, tal i com va passar fa cinc anys, Le Pen aconsegueix fer-se amb una de les dues places per disputar la segona volta de les eleccions, el sis de maig, França haurà entrat oficialment en crisi d’identitat. Malgrat que ningú gosa dir obertament que l’escenari del 2002 (amb un duel Chirac-Le Pen a la segona volta) es pot repetir, la setmana passada es feia pública una enquesta -degudament silenciada per la majoria de mitjans francesos- en què per primer cop s’apuntava a un duel entre el líder dretà de l’UMP, Nicolas Sarkosy, i el líder del Front Nacional.

Tot i que la gran majoria de sondeigs parlen d’una segona volta entre Sarkosy (del mateix partit que l’actual president Chirac) i la socialista Sègolène Royal (hereva política de François Mitterand) i situen Le Pen en quarta posició, el cert és que l’intenció de vot directa del FN és a hores d’ara més elevada que fa cinc anys i, a més, cal tenir en compte que l’extrema dreta té una bossa de vot ocult molt significativa ja que molts electors no volen dir en públic que els voten. Aquestes dades han tingut un clar efecte en la campanya de Sarkosy que, lluny de modular la seva imatge d’home dur de dretes, s’ha llençat a disputar el vot al Front Nacional. En camp contrari, i sense que la situació sigui tan dramàtica, Royal també ha vist com l’intenció de vot de l’extrema esquerra augmentava fet que l’ha portat a radicalitzar el seu discurs i situar-lo en unes posicions atípiques respecte les que tradicionalment defensa el Partit Socialista. A això cal afegir-hi el fet que tan sols un 20% dels francesos veuen la líder del PS com una persona capaç de defensar els interessos de França a l’estranger.

Per tot plegat, els politòlegs francesos han començat a parlar de la possibilitat que diumenge els electors, més que dipositar el vot en favor d’uns o d’altres, acudeixin a les urnes amb l’intenció de frenar el pas als candidats que els fan por. Així, al vot anti-Le Pen que es va experimentar durant la segona volta de les eleccions de 2002, podria sumar-s’hi ara un vot contra Sarkosy o Sègolène.

Qui més beneficiat podria sortir d’aquesta situació és el líder centrista de l’UDF, François Bayrou. Tancat ja el debat sobre una possible aliança entre el PS i l’UDF precisament per evitar que la fragmentació de vot anti-dreta acabi tenint l’efecte contrari d’alçar a la segona volta als líders de l’UMP i el FN (debat, per cert, iniciat per persones de pes dins el PS en una nova mostra de la desconfiança que genera Royal, fins i tot entre les pròpies files), Bayrou – tercer en totes les enquestes- busca arrabassar la segona plaça a Royal (o Le Pen). Un punt a favor del polític occità: és l’únic candidat amb opcions reals que no genera rebuig entre els votants de les altres formacions. Vaja, que no es preveu un vot anti-Bayrou.

A sis dies vista de les eleccions presidendials, 44’5 milions de francesos amb dret a vot rumien si algun dels 12 candidats és capaç de tornar l’il·lusió als ciutadans i regenerar la classe política. Amb uns 10 milions d’electors indecisos, tot està per decidir sense descartar que, de nou, com a la primera volta del 2002, sigui l’abstenció qui aconsegueixi la victòria. El bon temps, la calor i les vacances escolars també juguen a favor de la desmobilització.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!