Les presidencials franceses

París. "À gauche". A l’esquerra. Una pàgina completament en blanc amb aquestes paraules en negre és la portada d’aquest dissabte del diari Libération, un dels mitjans que més clarament s’han posicionat a favor de la victòria socialista. Si ahir el rotatiu oferia una primera pàgina amb Ségolène Royal i François Bayrou cara a cara, avui l’apel·lació al vot per la candidata del PS ja no pot ser més clara. Aquesta és una mostra més del paper que la premsa està jugant en aquesta campanya de les presidencials on els mitjans tradicionals comparteixen influència amb les noves formes de comunicació: internet i, per primera vegada en uns comicis a l’Elisi, els blocs.

Des d’aquesta mitja nit, els partits polítics han hagut de deixar de fer campanya. Fins i tot, les pàgines webs de les diverses formacions estan vigilades per tal que no ofereixin cap nova crida al vot.
Però la rigidesa del sistema electoral francès viurà demà una prova de foc quan a mitja tarda alguns bloggers comencin a publicar els resultats de les enquestes que, legalment, no es poden donar fins les 8 del vespre. Igual que al nostre país, la mostra dels sondeigs a peu d’urna s’aconsegueix al matí – a través de preguntes als electors quan surten de votar-, i al migdia els diversos instituts d’opinió treballen les dades. Tot i que fins que les votacions no han acabat aquestes enquestes no es poden difondre, el cert és que cap a les 5 o les 6 ja comencen a circular per les redaccions de les televisions i ràdios. Els periodistes, per tant, coneixen abans que la resta de ciutadans aquesta informació que resta "segrestada" unes hores. Amb la voluntat d’oferir aquestes dades a tothom al mateix moment, alguns blocs ja han anunciat que difondran les enquestes tan bon punt les coneguin.
No és aquesta l’única amenaça al sistema electoral: des de Bèlgica, diverses televisions ja han anunciat que també faran públiques les enquestes a partir de les 19 hores, car ells no estan subjectes a la legalitat francesa. Sens dubte, aquesta situació planteja alguns dubtes ètics: què és més important, el dret a la informació en igualtat de condicions per a tots els ciutadans – com sostenen alguns bloggers- o el manteniment d’un sistema electoral el resultat del qual no es vegi alterat per l’influència que pugui tenir en els votants el coneixment de les dades abans d’acudir a les urnes?
Aquest debat, però, no és nou. Fa cinc anys, quan encara faltaven 15 minuts perquè les urnes tanquessin, van ser els guinyols de Canal + els que van donar la notícia – de forma il·legal- que Le Pen estava a punt d’aconseguir el pas a la segona volta. L’objectiu: una crida velada i desesperada als electors d’esquerra que s’havien quedat a casa perquè anessin a votar. Per si de cas, el Consell Superior de l’Audiovisual francès (CSA, ens en el qual s’ha basat el CAC) ja ha anunciat que vigilarà amb lupa qualsevol revel·lació de dades que pugui infringir la llei electoral. Un CSA, per cert, que imposa – a mitjans públics i privats- uns criteris de temps durant la campanya que han suscitat un intens debat dins les redaccions per la manca de llibertat que això suposa. Una controvèrsia amb la qual de ben segur s’hi sentiran identificats els periodistes catalans. Aquí, però, a diferència de Catalunya, el criteri de proporcionalitat no existeix: tots els candidats gaudeixen del mateix temps davant les càmeres i micròfons mentre dura la campanya electoral.
De moment, i per curar-se en salut, alguns diaris – com Le Monde– ja han fet una crida als lectors que mantenen un bloc a través d’ells per tal que s’abstinguin de publicar dades abans d’hora. Sinó, que s’atenguin a les conseqüències: fins a 75.000 euros de multa i persecució penal. Unes mesures que de ben poc serviran si demà, tal i com s’ha anunciat, es produeix aquesta desobediència civil a la llei electoral. Si més no, els belgues ho podran fer sense res a pedre. Caldrà estar molt atent a les estadístiques de visites d’aquestes pàgines web i a les dades d’audiència de les televisions belgues a França. Si els acompanyen, serà difícil que a la segona volta més mitjans no tinguin temptacions d’"insurrecció". Sigui com sigui, al CSA – que a França també controla els mitjans digitals- demà se li girarà feina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!