Les presidencials franceses

Bloc de seguiment de les eleccions a l'Elisi

3 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

L’agressivitat com estratègia

París. Feia 12 anys que els francesos no veien un cara a cara entre els dos candidats finals a l’Elisi (el 2002, Chirac es va negar a debatre amb Le Pen) però avui les 2 hores i 38 minuts de debat segur que han saciat les ànsies d’espectacle polític de tots els ciutadans. En aquests moments, els instituts d’opinió estan treballant a ritme frenètic per poder oferir els resultats de les enquestes que permetin saber qui ha guanyat el debat, segons els ciutadans i, sobretot, si el duel d’aquesta nit ha fet decantar la balança cap a un o altre. Més enllà de dades, el que més haurà sorprès als milions de telespectadors que han seguit atents a les pantalles ha estat l’agressivitat amb què Ségolène Royal ha plantejat el debat. Des de l’inici i fins al final, sense cap treva, la candidata socialista ha buscat el cos a cos amb el seu rival i no ha desaprofitat cap ocasió per mirar de provocar un Sarkosy que ha aguantat prou bé els embats per no mostrar l’imatge arrogant que tant li han criticat. L’estratègia de Royal l’ha portada, finalment, a escenificar una reacció irada davant unes propostes de Sarkosy (després que el candidat del l’UMP parlés de les ajudes a l’escolarització dels nens discapacitats). L’actitud de Ségolène, un pèl forçada, ha provocat, però, que el líder de la dreta deixés el seu to calculat d’humilitat de què ha fet gala durant gairebé tot el debat, per exigir-li a la seva rival que es calmés: "Vostè s’altera amb massa facilitat i un president de la República ha d’estar calmat", li ha eztibat a una Ségolène que no ha dubtat a respondre-li que "un president no ha d’estar calmat davant l’injustícia" per afegir que "vostè és un immoral polític". Ha estat el moment més calent d’un debat on els dos candidats han volgut contrarrestar els punts febles dels seus rols i on les formes, tot i ser importants, no han amagat un cara a cara al pur i vell estil del combat dreta-esquerra de la França de sempre.

Malgrat tot, el cert és que ha estat Sarkosy qui ha aconseguit presentar un programa més concret, davant d’una Ségolène que sovint no ha sabut exposar amb claredat alguns dels seus arguments, sobretot en l’àmbit econòmic. Tot i que ha estat la líder socialista qui ha volgut encetar la temàtica econòmica – sabedora que no és aquest el seu camp més propici-, el líder de la dreta ha demostrat moure’s amb més seguretat. Després, però, Ségolène ha pogut imposar més fàcilment el seu discurs en l’àrea  educativa.  

En aquests moments, i mentre els equips de campanya compten les hores per conèixer els resultats dels primers sondeigs, les tertúlies a ràdios i televisions ja van fent càbales i destaquen que, mentre que Ségolène potser s’ha passat de frenada a l’hora de demostrar que també pot ser una líder contundent i agressiva, Sarkosy potser ha fet tard en voler-se vendre com un president que no serà arrogant i que serà capaç de no dividir els francesos. Queden tres dies apassionants per conèixer la resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!