Les presidencials franceses

París. Amb una recepta basada en la societat del respecte, l’autoritat de l’estat i la severitat, Nicolas Sarkosy, líder del conservador UMP, és l’únic dels candidats que, a hores d’ara, sembla que ja té els deures fets de cara a diumenge. La seva elecció és clara i només una sorpresa electoral majúscula (que no contempla cap enquesta) podria treure-li el primer lloc. Hereu del gaullisme, Sarkosy proposa mantenir els valors de la Va República a partir d’un blindatge de França amb propostes com l’instauració d’una política d’immigració selectiva o la recuperació dels símbols nacionals. Unes propostes que, si bé el situen al capdavant dels sondejos, també desperten temors entre bona part de ciutadans que veuen com pot arribar a l’Elisi el més extremista dels presidents que ha tingut França des de l’instauració de l’actual sistema polític.  

Al capdavant del ministeri de l’interior, Sarkosy ja va protagonitzar incidents importants, el més rellevant dels quals va culminar amb la revolta de les banlieues de fa dos anys, després que titllés de xusma la gent que hi vivia. Uns barris que el lider dretà s’ha guardat prou de no trepitjar durant aquesta campanya.  Aquestes actuacions, a la vegada que li van donar una imatge de polític dur que tant agrada a sectors més conservadors, va alarmar els francesos més progressistes i va contribuir a dividir, encara més, la societat francesa.

Fidel al seu ideari, el líder de l’UMP ha protagonitzat una campanya conservadora, amb picades d’ullet constants a l’extrema dreta – com la proposta de proporcionalitat parlamentària, fet que permetria al Front Nacional de Le Pen tenir grup parlamentari a l’assemblea nacional -, a la vegada que ha declarat, públicament i sense rubor, que es proposava recuperar part de l’electorat del FN. Així, no ha tingut cap problema en fer seus part dels missatges habituals d’un Le Pen que ha arribat a declarar que "Sarkosy és una còpia meva".

Lluny d’encarar els problemes socials d’una França que no entén encara com els valors i la grandeur de la República s’han anat esvaint, el programa de la dreta vol trobar la solució a la crisi de l’Estat amb idees polèmiques com la creació d’un ministeri d’immigració i d’identitat nacional que se sintetitza amb dues idees: menys immigració i més "pàtria".  

Aquests darrers dies, i amb la nominació gairebé assegurada, Sarkosy ha matisat la radicalització del seu discurs. Conscient que la batalla amb Le Pen la té d’antuvi guanyada (a diferència de Chirac, més moderat, el candidat de l’UMP pot acollir ideològicament part del vot del FN), ara l’únic a qui pot témer és a un François Bayrou que, en cas de superar el primer tall, posaria les coses molt difícils a Sarkosy. Potser per això, bona part de la dreta espera que Ségolène també tregui uns bons resultats diumenge. Coses de la política.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!