La França de Sarkosy

París. Mentre segueixen els disturbis a París (ara també han començat a Tolosa), Nicolas Sarkosy ja ha anat fins a la plaça de la Concòrdia, acompanyat ara sí de la seva dona, i s’ha dirigit al públic que l’aclamava. L’exministre de l’Interior s’ha anat forjant en els darrers anys un aire entre populista i messiànic que li ha permès arribar al cim polític que anhelava. Ara, al capdavant de la República, assumeix un repte important en un moment en què França està immersa en una preocupant crisi social. Ell té algunes receptes que posarà en pràctica per recuperar la grandeur del seu país: autoritat de l’Estat; mà dura contra l’immigració il·legal; identitat nacional; i noves mesures fiscals. La seva política de fermesa i duresa al capdavant d’Interior li ha comportat ser odiat per bona part dels francesos, però també ser aclamat per l’altre meitat del país que avui l’ha coronat. La política d’immigració també ha estat un dels seus èxits en aquesta campanya: més control i, sobretot, el dret de l’Estat de poder escollir qui entra i qui es queda fora. Però serà a la política econòmica on pot trobar més obstacles. Amb la voluntat de rebaixar els impostos, Sarkosy planteja retallar el cos de funcionaris de l’Estat (a França hi ha unes 28.000 persones que treballen en la funció pública, un dels cossos més importants d’Europa) i això, de ben segur, no deixarà indiferent ningú. Finalment, el seu projecte també passa perquè França recuperi un protagonisme en el món que en els darrers anys ha anat perdent. Per les seves primeres declaracions d’aquest vespre es pot despendre la voluntat de recuperar el lideratge europeu perquè França sigui clau a l’hora de decidir qüestions importants com l’entrada de Turquia a la Unió Europea, idea que Sarkosy rebutja completament. El joc d’aliances també passa per recuperar el diàleg fluid amb Estats Units. I sembla que ja va per bon camí: abans de les 9 del vespre, el propi George Bush ja li ha trucat per felicitar-lo. Ara que el president nord-americà ja no té ni Aznar ni Berlusconi (i està a punt de perdre Blair) sembla que ja té un nou i important aliat a Europa. A tot això, la policia ja ha desallotjat la plaça de la Bastilla i ara els aldarulls s’han traslladat a la plaça de République. Sembla que la nit serà llarga. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *