Les presidencials franceses

París. Ho anunciava abans d’ahir el diari conservador Le Figaró en el seu titular de portada: "El joc no ha acabat". I és que tot i que, de moment, totes les enquestes donen com a segura la victòria de Sarkosy, les diferències són estretes i qualsevol error de campanya pot costar la presidència. En aquests darrers dies, els atacs i les amenaces de l’UMP contra Bayrou (al qual van ignorar durant la primera volta) s’han intensificat, mentre que Ségolène segueix mirant d’atraure el líder centrista cap a les seves posicions, insinutant, fins i tot, que podria donar-li ministeris. La decisió, anunciada fa poques hores, de Canal + França de no emetre l’esperat debat entre Royal i Bayrou previst per demà al matí, no ha fet més que tensar les relacions entre els diferents partits i, en concret, entre l’UDF i l’UMP. Tot i que el canal privat ha explicat que no pot emetre el debat perquè se saltaria l’estricta llei electoral (que dóna un minutatge concret per a cada candidat), Bayrou ha acusat directament – i en un to inusualment dur- Sarkosy d’haver maniobrat per evitar que es pogués fer el programa. La polèmica està servida i el trencament entre el centrisme i la dreta sembla ja un fet.

Si més no, el trencament entre el centrisme de Bayrou i l’UMP, perquè també és cert que alguns components de l’UDF no veuen amb bons ulls aquest divorci amb el seu aliat tradicional, la dreta, i critiquen l’estratègia que està duent a terme el polític occità i que els podria deixar fora de l’Assemblea Nacional al mes de juny. Aquesta mateixa tensió es dóna en l’ala més esquerranosa del PS, que acusen Royal de vendre el seu pacte presidencial, tot un conjunt de mesures "irrenunciables", tal i com va repetir fins la sacietat la candidata durant la primera volta i que ara ja ha assumit que podria revisar per trobar els punts d’entesa amb Bayrou.

En tot aquest escenari convuls, qui sembla tenir el partit més controlat és Sarkosy, que veu com fins i tot l’actual primer ministre i rival polític, Dominique de Villepin, ha acabat fent públic el seu suport al candidat de l’UMP. Una unitat de la dreta que també podria esquerdar-se si el 6 de maig els resultats no acompanyen.

Davant d’aquesta situació, la voluntat de Bayrou de crear un partit propi (l’anomenat Partit per la democràcia) es pot entendre com la voluntat de reagrupar el centre-esquerra francès, en un moviment similar al que Romano Prodi acaba de realitzar a Itàlia. Una jugada que també podria tenir repercussions al nostre país: el president Pasqual Maragall ha admès que hauria mantingut contactes amb Bayrou per crear una formació a escala europea, una proposta que sembla que l’actual president del PSC veuria amb bons ulls.

La campanya electoral avança a un ritme vertiginós – fa pocs minuts s’acaba de saber que, finalment, sí que hi haurà debat entre Royal i Bayrou però no a Canal +-  i, de moment, Bayrou ja està aconseguint el seu propòsit: que això no sigui només cosa de dos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!