poti-poti
amanida (Jo també vull un estat propi)
ritual de vius
Ai, la lluna de novembre…
Ai, la lluna de novembre
de color esgroguissat!
Ai, la freda, ai, la boirosa
lluna de nit de Tots Sants!
Ai, la lluna que il·lumina
el trist recinte oblidat,
i fa les ombres més negres
i els clars desassossegats!
Ai, la lluna dels macabres
nacres tèrbols entre flors!
Ai, les flors que es mustiguen
sobre el silenci dels morts!
Ai, la lluna de novembre,
freda com la soledat!
-com la soledat, oh lluna,
lluna trista del fossar!
Duran, Enric: Ai, la lluna de novembre… (1953)
___________________________________________________________________
Tots Sants. Un ritual
de vius. Els cementiris són santuaris del silenci que es veuen torbats per la
presència de visitants. Hom te cura, uns dies abans de les tombes dels
familiars morts, compren flors, netegen i endrecen el seu racó, tot ha d’estar
a punt per el dia esperat. La gent es passeja pels cementiris com es feia abans,
de cementiri en cementiri per veure les tombes, i recordar. És com un decorat
en el que es representa un acte d’amor cap a les persones que vàrem estimar. Jo
crec que les recordem sempre (un familiar, un amic, un estimat…) tant se val
el dia, però la tradició diu que ha de ser avui, les creences religioses tenen
una data per a tot -Setmana Santa, Tots Sants, Nadal i sant tornem-m’hi -.
Perquè, si al final
tot es converteix en una altre forma de consumir? Les flors, les castanyes, els
panellets o les festes importades o imposades com les de Halloween
De fet per mi és una
data per recordar i prefereixo no celebrar el dia dels morts (demà 2 de
novembre), vull celebrar la vida que ens varen donar els nostres morts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!