Bravo per les obres de la Plaça de la Independència ! (O de la Plaça de Sant Agustí o de la Plaça dels Cines). Finalment han marxat els paletes, les formigoneres, les tanques i la pols. Encara que no estan acabades al cent per cent, ha aparegut una plaça nova, més àmplia, molt més diàfana, sota les voltes de la qual fa goig asseure’s a prendre un refresc, a llegir el diari amb un cafè als dits, a menjar-se un arròs o, senzillament, a badar. S’hi ha fet una bona endreça. Ve de gust passejar-s’hi o quedar-hi amb algú: resulta una plaça més neta, més agradable i molt més del nostre temps. Només hi falta el monument central als herois de la Guerra del Francès, pendent de restauració i que un dia o altre reapareixerà.
Per contra, la Rambla, la meva estimada Rambla de la Llibertat, cada dia es veu més fosca. Els til·lers que s’hi plantaren fa més de quaranta-cinc anys s’han fet massa grossos. Les branques han crescut en excés i proporcionen, al meu entendre, una vegetació massa espessa per a una amplada de carrer com aquella. Trobo que a cap hora ja hi és fosc, que no hi arriba prou llum natural i que aquesta semi penombra li atorga un atmosfera fosca i poc cuidada. Caldria tornar-li a donar més lluminositat. N’hi hauria prou amb una bona esporgada de branques, sense pietat? O per contra, caldria anar pensant en una solució més complexa?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mí també m’agrada com ha quedat la plaça. Trobo força incòmodes els bancs. La resta em sembla això que dius: àmplia, diàfana, neta (veurem si la sabem conservar així). També em sembla bé que no s’hi deixi aparcar i encara sería més estricte, trobo que ni s’hi hauria d’entrar amb cap tipus de vehicle.
I la Rambla és ben cert que s’està convertint en una mena de túnel. Hi trobo a faltar llum, color, neteja. M’hi sobren terrasses i és un espai poc aprofitat. No ve de gust fer allò que molts hem fet tants anys: ramblejar, és a dir anar ramblaamunt i rambla avall.