les llengües a debat

 Els 100 metres quadrats d’estand preparats per explicar la realitat de la llengua catalana al bell mig del recinte a la  Porte de Versailles de París, els 70 cartells de 4×4 metres al metro amb el lema “Le catalan, la langue de 10 millions d’européens” i el mapa dels Països Catalans, les 200 emissions de l’anunci de Sergi López des de la seva platja de Vilanova i la Geltrú afirmant “Je suis catalan” a la TV5 francesa, el plafó amb els lectorats de català que hi ha arreu del món, enumerats un per un,  la capacitat de reunir representants de tots els territoris de parla catalana i fins i tot de l’Alguer en un mateix lloc, la possibilitat de sumar-hi el País Valencià a través de la xarxa de ciutats valencianes, el reguitzell de logos al cartell que feia goig, on no faltava ningú, el representant del Consell General dels Pirineus Orientals afirmant amb rotunditat que el català també és una llengua de França, el discurs magnífic francès-català de Carod “El català és una llengua d’Estat”, la intervenció del ministre de Cultura francès que va confirmar a darrera hora, la presència del guanyador del Dakar que presenta el català com una llengua normal,  la tenacitat de la gent del Llull, que malgrat les dificultats -que no han estat poques- han tirat endavant, la modernitat de l’estand, la constatació que tenim molt per ensenyar i que hem de triar i tot, la implicació decidida dels nostres representants polítics que s’ho han cregut i han  fet esforços per trobar finançament en època de vaques magres, l’oportunitat per fi després de 10 anys d’ensenyar a tothom la pàgina web Intercat,  feta entre tots i patida entre tots, serveis lingüístics universitaris i Comissionat,  la bona entesa amb la Secretaria de Política Lingüística, els nombrosos contactes bilaterals al nivell tècnic i al nivell polític, la conversa distesa amb en Vicent Partal, l’Andreu Bosch del Llull o amb en Bernat Joan, el treball conjunt amb la gent de la Xarxa Vives d’Universitats, l’alegria de rebre un munt de trucades de gent que ens diu que ens va veure al TN,  la implicació des de bon principi del nostre conseller Huguet, que es creu la importància del català i  defensa dels Països Catalans amb convenciment, la bona predisposició del director general d’Universitats, que va participar-hi directament i sense escatimar hores,  l’interès de la gent que treballa al nostre entorn laboral, que es va adonar de seguida que aquesta no era una activitat més sinó que és especial i la van seguint a distància amb interès, el treball silenciós i eficaç dels tècnics de política lingüística del Comissionat que ens ho van deixar tot a punt, l’èxit de l’activitat dels intercanvis lingüístics entre estudiants francesos que fan català i els estudiants catalans que són a París amb una beca Erasmus,  gràcies a l’empenta de la persona que ens ha ajudat, l’acollida de l’activitat per part dels estudiants, que es van mostrar interessats a continuar els tàndems durant l’any, la descoberta dels visitants de la Fira que es pensaven que això del

català era residual i s’han trobat que era una llengua ben viva i present en tots els àmbits, la mirada sorpresa i complaguda de la coordinadora de la Fira que es veu que no les tenia totes quan ens va convidar al mes d’octubre, el contrast amb l’estand del Cervantes amb la bandera amb un toro al mig -enganxada amb xinxetes-, els vídeos que vam aportar, amb tot d’estudiants Erasmus que explicaven la seva experiència, i tantes vivències més que recordarem durant molt de temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!