El model català de política lingüística universitària, a Espanya
Acabo de tornar de Madrid, fa ben poques hores. Ha estat cansat perquè ens hi hem estat tot el dia des de primera hora, però ha valgut la pena.
Ens hem reunit amb els representants dels centres de Llengües de les universitats de la resta de l’Estat per mirar de trobar solució als problemes comuns, perquè ara ens cal assolir els mateixos objectius, i des de realitats ben diferents. Les universitats catalanes en aquest àmbit tenim avantatge, n’hem de ser conscients, i prendre la iniciativa. Des de sempre hem hagut de treballar amb més d’una llengua, i la metodologia que havíem aplicat per a la normalització lingüística del català ara l’hem de fer servir per la introducció de la tercera llengua. A les universitats de Valladolid, Salamanca o Madrid no s’havia fet mai política lingüística, i ara no tenen més remei que posar-s’hi. La llàstima és que des del Ministeri no s’hagi fet ni un pas per avançar en aquest sentit. Hem tornat a comentar la bestiesa de l’exigència del nivell baixíssim d’anglès als que hauran de fer de mestres de llengua estrangera (el mateix nivell que de sortida del batxillerat, sembla impossible però surt al BOE). (Parlant de bestieses: sabíeu que han retornat les memòries de graus a les facultats perquè hi han d’introduir una assignatura de religió per als mestres? No entenc res)
A tot arreu s’ha introduït el requisit de la tercera llengua per als estudiants de grau, però aquí s’acaba la política comuna. Els nivells concrets, els plans d’estudis, els itineraris, els crèdits optatius quan n’hi ha, no tenen res a veure d’un centre a un altre. Tothom ha anat treballant pel seu compte, però no podem continuar així.
Ara nosaltres necessitem l’homologació dels nostres certificats, i només hi podem arribar des del treball conjunt i amb una bona planificació estratègica. Hem tingut la sort de poder debatre-ho tot plegat amb una persona experta del nostre àmbit, que ens ha orientat i ens ha resolt els dubtes.
Ens esperen temps convulsos: no serà fàcil. Ens caldrà convèncer molta gent dels beneficis del multilingüisme. Ens caldrà difondre a tort i a dret les recomanacions europees de la Divisió de Política Lingüística, que no es coneixen gaire, i que ens marquen el camí a seguir. Ens caldrà aprendre a treballar plegats, i som molts. Ens caldrà adaptar el Pla de Bolonya amb sensatesa, i sense improvisacions. Ens caldrà implicar els estudiants perquè vegin els beneficis de sortir ben preparats per al mercat laboral. I tantes altres coses…
Les hores que hem passat junts, la relació que ja fa temps que hem establert, les complicitats que s’han anat manifestant, em fan pensar que arribarem a bon port, tot i els entrebancs que segur que sorgiran, perquè el projecte és ambiciós, però ens hem trobat una colla de persones emprenedores que tenim clar que Europa és el futur, no ens espanten les dificultats, i ens agraden els reptes. Si són compartits, encara millor.
A l’avió de tornada, m’he polit el llibre de l’Albert Espinosa. 10 anys de càncer: hi va deixar una cama, un pulmó i un tros de fetge. I és una persona feliç. M’ha impactat de debò. Hi pensaré quan em sembli que s’acaba el món (a vegades ens ofeguem en un got d’aigua).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sólo me gustaría añadir que efectivamente el intercambio de opiniones y experiencia entre todos los que nos dedicamos al área de la enseñanza de lenguas está siendo gratificante,las sesiones de trabajo, como bien dices, son largas pero vamos avanzando, nos queda mucho por hacer pero creo que estamos en el momento perfecto para entre todos conseguir una buena politica lingüística en todas las Universidades del territorio nacional.
Sin duda vuestra larga experiencia nos será de gran ayuda a todos. Gracias por tu trabajo constante.