La conferència Nacional d? ERC : una cruïlla

(Article publicat en el diari Avui en data 16 d’octubre de 2007)

El panorama polític català és ben remogut aquests moments, probablement amb un grau d?efervescència com no es recorden, si més no, des de fa molts anys.

La consciència col·lectiva que hem arribat al límit pel que fa a manca d?inversions en infraestructures que afecten a la nostre competitivitat, ha quallat fermament, fins a provocar una resposta ciutadana contundent. El país demana i necessita un horitzó amb un full de ruta concret, que permeti rellançar una il·lusió col·lectiva, que ens permeti avançar, sobretot, en la millora de la qualitat de vida, en l?esperit democràtic i en la plena integració nacional en una nova realitat europea.

En aquest context, Esquerra afronta, afrontem, la Conferència Nacional que ha de permetre confirmar, redreçar o canviar l?estratègia del partit pel que fa a la seva actuació política, en el benentès que el proper any es realitzarà el congrés ordinari del partit. Ens trobem, doncs, davant d?una cruïlla. Una cruïlla de camins, de gran transcendència no només per a Esquerra, sinó pel propi Govern de la Generalitat del qual formem part i, per tant, pel conjunt del país.

Esquerra és un partit independentista, tothom ho sap. Tots els militants/es , sense excepció, volem un estat propi, som partidaris de l?autodeterminació i del nostre dret a decidir, per la via democràtica, el nostre futur com a poble. No hi ha fissures, no hi han esquerdes. On és doncs, la cruïlla?. Doncs precisament en el full de ruta, en el camí. La ponència alternativa de Reagrupament i la base de les tesis de EI se sustenta en una renegociació de l?actual pacte de Govern amb la idea de la convocatòria d?un referèndum durant aquesta legislatura. Idees, unes i altres, que fan inviable l?actual acord de legislatura i obliguen, necessàriament, a romandre a l?oposició.

No vull oblidar altres aspectes que s?abordaran, com la millora de la democràcia interna del partit i dels aspectes organitzatius i, fins i tot, els lideratges. Aspectes tots ells que, si bé són transcendents, crec sincerament que caldrà abordar-los amb profunditat en el proper congrés, (de fet en menys d? un any) perque és quan toca. Ara cal centrar-nos en l? estratègia política i en el full de ruta.

La proposta de la ponència alternativa és un camí il·lusori que no ens portarà a l?objectiu que volem assolir. Necessitem, com a poble i com a partit, un horitzó. Un horitzó que no ens porti a la frustració i que ens permeti guanyar complicitats durant el camí. Que acumuli il·lusió, sumi voluntats arreu.

El 2014 és un bon horitzó. No per assolir la independència, ja ens agradaria!, només per tenir data per a la plena democràcia!. Es tracta, doncs, de treballar conjuntament per a propiciar les condicions suficients i necessàries per fer una consulta popular sobre el nostre propi destí, en una data tan emblemàtica com és l?onze de setembre del 2014.

I fins llavors què? Doncs, fer feina!. Al Govern, als Ajuntaments, a les plataformes, al llocs de treball, al carrer, a les llars, canalitzant cap a les propostes polítiques tot aquest sentiment ciutadà de rebel·lió que s?ensuma, pactant en la propera legislatura la llei de consultes populars, condicionant al proper Govern de Madrid pel que fa a les modificacions legislatives oportunes i creant, en definitiva, el caliu ciutadà que farà inevitable el referèndum.

Ens hem de guanyar l?espai de credibilitat com a gestors de la ?cosa pública? i orientant Catalunya cap a l?eficiència i la modernitat, impulsant l?economia del coneixement, assegurant les polítiques públiques en salut i serveis socials, garantint l?ús de la nostra llengua.Que no ens confonguin moviments tàctics interns, orientats al congrés del nostre partit! Ara és l?hora, a la Conferència Nacional, d?afinar l?estratègia política. Ja parlarem més endavant d?organització i de lideratges. Ara cal que no ens equivoquem de camí!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *