“Béeééée… bééee…bééeeéé!”, canten els ramats.
“ "Lalaaalaa… lalaaalaaa… lalaaalaalaaa!”, canta la joventut.
“Sí, sí, sí! Sí, sí, sí! Sí, sí, sí, sí-sí-sí!”, canten els entusiasmats.
L’absència de l’obscé, el bes a l’abís,
El saberut entubat, l’oboè ubicu,
L’obliteració bíblica i proverbial,
El bibelot lobular, el belar substitutiu,
La reverberació sobrada d’Absalom,
Els bitllets embullats, la fòbia a l’abscés,
La ubèrrima brega del laboral,
L’obertura triturable de l’altra Albió,
La bàscula absurda dels pecats asclats,
El ceptre obedient de la llibertat a calbots,
Els escribes copistes i abreujants,
El ball làbil de paraules com bulbs,
La soca absolta abandonada al bancal,
La plaça, capsa de relapses moribunds,
Els becs paraboladors abolint el banal!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…exercint l’abolició d’allò banal, equidistants d’un punt imaginari, la soca abandonada al bancal…el rizoma internàutic inventant vida. Tu ja no m’estimes, JC., però no hi fa res. Tornaran a néixer bolets abans no s’acabi la tardor. Cordialment