Saül Gordillo www.saul.cat

"M’he trobat moltes respostes positives inesperades. Sense que jo badi
boca, ara em veuen i diuen "Carod 2014". Sense haver-los dit ni tan
sols bon dia, em diuen: "Jo votaré que sí"." Aquesta és una de les respostes de Josep-Lluís Carod-Rovira en l’entrevista de Vicent Sanchis publicada aquest Onze de Setembre a l’Avui i titulada així: "Ha arribat el moment de posar data a un somni". Tres planes i titular d’obertura a portada en una edició especial i simbòlica com la d’aquesta Diada. Cal tenir en compte l’article que diumenge escrivia el mateix Sanchis, director del diari: El nou escac de Carod-Rovira. El líder d’Esquerra i vicepresident del Govern ha aconseguit sobreposar-se amb el cop d’efecte del 2014 [Horitzó 2014 (ara seriosament)] al debat successori que situa Joan Puigcercós com a alternativa electoral pel 2010 i als moviments crítics interns capitalitzats per Joan Carretero i Uriel Bertran. Per als interessats en les interioritats d’Esquerra, la lectura de l’entrevista resulta imprescindible. Hi veig un punt d’inflexió.

La pregunta, doncs, és si torna el millor Carod, després que s’hagi especulat pel davant i pel darrere en la seva hipotètica amortització política. Ni Carod dóna el braç a tòrcer ni els aspirants a candidats a la Presidència de la Generalitat per ERC es poden confiar. L’última pregunta de Sanchis és aquesta:

-Ara el consideraven mort?

-"Hi havia gent que sí, però, si li he de dir la veritat, crec que em
trobo a nivell personal, polític i intel·lectual, en el millor moment
de la meva vida. És ara quan em sento més madur, més completat, sabent
que mai no acabes d’estar del tot perquè sempre has d’estar en
permanent formació. I el em fa més gràcia és que això la gent t’ho diu
quan vas pels llocs. La gent em pregunta com he pogut aguantar les
pressions que he aguantat en els darrers tres anys. He aguantat
amenaces de mort, insults, mentides, falsedats als diaris. Això m’ha
comportat una angina de pit. ¿Com ho he pogut aguantar? Jo crec que
només, a més d’haver comptat amb el suport de les persones que
m’estimen, començant per casa meva i els meus amics, per la força de
les meves conviccions. El que penso m’ho crec."

Deixant de banda la cantarella d’un cert victimisme personal del dirigent independentista, la resposta és una proclama de combat intern. No només no llença la tovallola sinó que plantarà batalla interna. I ho fa en un moment dolç i en què ell se sent fort.

[Il·lustració d’Anthony Garner, de l’Avui]