Després del divertiment [Horitzó 2014 (política ficció sobiranista) i Horitzó 2014 (política ficció unionista)], tornem al començament [Hortizó 2014] i al debat que havíem obert. En un país seriós, la proposta sobiranista del vicepresident del seu govern i president de la tercera força política hauria estat notícia d'obertura als informatius a la televisió i ràdio públiques. Hauria estat molt més que el titular d'una entrevista de cap de setmana d'agost, en el diari més influent, això sí. Que l'anunci de Josep-Lluís Carod-Rovira no hagi obert informatius ni portades posa de manifest que la data del 2014 com a any per a celebrar un referèndum d'autodeterminació és una pura especulació, un gest de cara a la galeria. Ni els periodistes que cobreixen la informació política s'han emocionat amb l'anunci.
En un país seriós el líder de l'independentisme parlamentari i número dos del Govern hauria d'haver imitat Alex Salmond i haver articulat una proposta profunda i ben argumentada, presentada amb solemnitat per escrit amb un pla per arribar al 2014 amb mínimes garanties d'èxit democràtic. I això no s'ha fet així. [Antoni Soy: Scotland: una certa enveja i Un debat nacional pel futur de Catalunya?]
Carod s'ha limitat a fer una declaració de premsa a la recerca d'un cop d'efecte, que sí s'ha aconseguit. Cop d'efecte en clau interna —per intentar desactivar els corrents de Joan Carretero i Uriel Bertran—, en clau de correlació de forces al Govern —per diferenciar el perfil d'ERC respecte el del PSC— i en clau electoralista —comicis espanyols a la vista. És per tot això que comprenc perfectament la indignació que expressa el periodista Bernat Ferrer: La direcció d'ERC marca paquet, mentre les bases se'n mofen. Nació Digital va més enllà i es pregunta: Carod, a la deriva?
Dit tot això, el sobiranisme hauria d'aprofitar l'anunci de Carod —que ha donat veu a nombroses iniciatives que circulaven per la xarxa des de feia mesos assenyalant la coincidència amb el 300è aniversari de la derrota del 1714— per mantenir viu el debat autodeterminista. Seria un error pervertir la proposta pel simple fet que no s'hagi plantejat en termes formalment més ambiciosos. Ni en el desconcert ni el pessimisme haurien de ser el resultat d'aquest anunci. Resulta molt interessant l'aportació del periodista Enric Xicoy a 2014, ja és oficial.
D'altra banda, la coincidència en el temps amb altres veus sobiranistes a formacions en què algun dels seus dirigents s'hi identifica planteja fórmules de govern alternatives a l'actual. S'obren els espais polítics? Potser sí.
En un país seriós el líder de l'independentisme parlamentari i número dos del Govern hauria d'haver imitat Alex Salmond i haver articulat una proposta profunda i ben argumentada, presentada amb solemnitat per escrit amb un pla per arribar al 2014 amb mínimes garanties d'èxit democràtic. I això no s'ha fet així. [Antoni Soy: Scotland: una certa enveja i Un debat nacional pel futur de Catalunya?]
Carod s'ha limitat a fer una declaració de premsa a la recerca d'un cop d'efecte, que sí s'ha aconseguit. Cop d'efecte en clau interna —per intentar desactivar els corrents de Joan Carretero i Uriel Bertran—, en clau de correlació de forces al Govern —per diferenciar el perfil d'ERC respecte el del PSC— i en clau electoralista —comicis espanyols a la vista. És per tot això que comprenc perfectament la indignació que expressa el periodista Bernat Ferrer: La direcció d'ERC marca paquet, mentre les bases se'n mofen. Nació Digital va més enllà i es pregunta: Carod, a la deriva?
Dit tot això, el sobiranisme hauria d'aprofitar l'anunci de Carod —que ha donat veu a nombroses iniciatives que circulaven per la xarxa des de feia mesos assenyalant la coincidència amb el 300è aniversari de la derrota del 1714— per mantenir viu el debat autodeterminista. Seria un error pervertir la proposta pel simple fet que no s'hagi plantejat en termes formalment més ambiciosos. Ni en el desconcert ni el pessimisme haurien de ser el resultat d'aquest anunci. Resulta molt interessant l'aportació del periodista Enric Xicoy a 2014, ja és oficial.
D'altra banda, la coincidència en el temps amb altres veus sobiranistes a formacions en què algun dels seus dirigents s'hi identifica planteja fórmules de govern alternatives a l'actual. S'obren els espais polítics? Potser sí.
Els diversos pots de fum utilitzats no han servit de res. Ni la xarlotada de la calçotada d'en Vendrell, seguint fil per randa les ordres concretes de Puigcercos. Ni la trobada adolescent tarragonina. Ni els consells nacionals han sortit tant rodons com els búlgars desitjaven.
Montilla fa, desfa, no fa res, i els consellers d'ERC a callar, a seguir, o a marxar de vacances llargues, com va fer l'Huguet.
Fins aquesta primavera en Carod, i els seus epigons, sempre repetien el mateix. Amb els nostres 21 diputats no podem fer res mes......intentant , i això que ho estem fent molt bé. Si en tinguessim més......Pidolant confiança (quan en tenien 23) de boquilla, mentre la desconfiança ciutadana en la direccio i les candidatures d'ERC es notava a les eleccions del 1.N. En Portabella, l'1 de maig, va patir un tsunami electoral, perdet el 45% dels vots. Però si en tinguessim més de 21.....ja veurieu. Només som 21. I no podem imposar res, ni al Govern ni al Parlament.....el discurs oficial per a tapar renuncies, callades i satel.litzacions.
(Recordeu tants pactes nacionals que es van gestar en 3 anys, abans de l'expulsió del President Maragall? No han servit per a res. Les universitats desfetes, la ley de dependència-antiestatutària- s'aplica amb els mitjans de la Generalitat en mans republicanes, les infrastructures en construcció estan desfent el pais, l'emprenyamenta es generalitzada, la desconfiança catalanista en els apostados professionals d'ERC es ben palesa, .....)
I ara, coneixedor de la iniciativa -beneïda per la cúpula convergent- d'un nou i sòlid pont en clau marcadament sobiranista elaborat per un sector convergent, tot i tenir 21 diputats, la vanitat , com sempre, el pot un cop més. Vol tenir titulars, i quedar com a pare putatiu......després de 100 renuncies.
Ara amb 21 diputats, sense consultar-los, sense cap reunió de l'executiva d'ERC, al ferroagost, un dia abans que, consensuadament, es filtri la iniciativa convergent, línclit personatge de Cambrils es gasta tots els pots de fum que en Puigcercos li ha deixat tenir. 2014, ho dic jo. I au, ara ja pot tornar a callar una temporada.
En Montilla ja ha tornat, també en Bolaño, també en Mercader, i s'ha acabat la primera pàgina per a Carod i/o per a Puigcercos.
Ara, amb 21 diputats, que potser -d'acord amb la tendència darrera- no arribarien ni a 15 el 2010, ara si, ara si que una persona pot llençar un cant al sol. Amb data.
No diu com, per què, de quina manera, a través de quina acció,......en Carod sempre ha pensat, sempre s'ha escrit ja el seu epitafi èpic en vida, ell, ell, ell, ell, ell, estigué a totes. Ho diu ell.
I la gent, que ja el considera més pallasso que polític sobiranista, enyora les maragallades, farta de les caroxorrades. Almenys aquelles semblaven creïbles, encara que nomes fos 15 dies, i després desapareguessin. Les caroxorrades sonen ja a presa de pel, a intent de salvació personal, a boira per amagar desgràcies mes fumudes per al pais.
Amb 15 diputats, Carod, si arribes, pots disssenyar el futur del pais?
No fotem. No facis ni ens facis fer mes el ridicul. Plega d'una vegada i dona pas a una renovació democràtica d'ERC. N'estem fart de collonades!!
Crec que gastes masses cartutxos per conclou-re demanant el cessament d´en Carod. Crec que s´ha de ser més positiu. Sigui el motiu que sigui el que ha guiat les seves declaracions, crec que en si mateixes no mereixen l´atenció que el fons de l´assumpte mereix.
Un gran mal de la "partiditis" independentista, es el considerar victòries, l´enviar a la foguera purificadora, personatges (amb virtuts i defectes) del propi àmbit polític.
No, no discuteixo les teves raons. Fins i tot les puc compartir. Pero en els moments que estem, totes les nostres energies han d´anar per altre lloc. Si ´polítics i periodistes es possen al darrera,es que ja estem pel davant. Som-hi doncs, i salut positiva !.
Fecilitar-te primer per totes les iniciatives que tens i segon per els teus articles d'opinió (siguin de ficció o no).
Igualment penso que s'hauria de matissar el següent, Carod fa aquesta declaració per tot el que apuntes però bàsicament per una altre raó : quin sentit tenim els d'ERC i els independentistes en general, un cop a fracassar la maniobra de l'Estatut?
Quina raó ens va portar a provar un Estatut? passar el cotó fluix per les possibilitats reals d'aconseguir més dins del estat actual de les coses. Si el cotófluix surt brut que em de fer? Continuar el guió marcat.
L'independentisme parlamentari va acceptar jugar amb les regles del joc per arribar als minims (considerats màxims pels altres).
Ara ens toca traspassar les regles, Carod només fa que llegir la resta del guió.
ostres, Carod Rovira líder de l'independentisme parlamentari?
anem bé doncs....
Un servidor viu a Europa en un pais que no es Catalunya ni Espanya. Els titulars de TOTS els diaris quan es refereixen a l'extrema dreta europea utilitza la paraula SOBIRANIA. Fins i tot, enguany es celebra a un pais de l'Est una trobada de partits d'extrema dreta - Le Pen,Haiger,etc- amb el nom de "Trobada Sobiranista". Els catalans, gracies als energumens nacionaleros de sempre, ara hem estes el concepte sobiranisme per no haver de dir INDEPENDENTISME (NORMAL I CORRENT,com qualsevol Estat Europeu).
NO TENIU VERGONYA? NO VIATGEU? NO LLEGIU LA PREMSA EUROPEA?
SOBIRANISME ? NO,Gracies ! INDEPENDENTISME? Sisplau !!
El projecte independentista en el marc europeu, ha de pretendre que les atribucions dels Estats (defensa,politica exterior,mercat intern,infraestructures europees,drets humans,etc),sigui de sobirania COMPARTIDA entre els europeus. Administracio propera als ciutadans,poder politic allunyat...
A voltes, llegint comentaris penso: quina manca de confiança amb un mateix!. Si us penseu que la sobirania ens vindrà per declaracions o per escrits més o menys ben fets, anem bé. Els polítics, i ai las! els periodistes, tindrien d´anar darrera la gent ( i començo a veure que s´hi posen....). Es l´impuls del poble, de la gent conscient i positiva, la que ens portarà a quelquom nou, no a l´inrevés, com a estat des de la dita "transició" espanyola.
Però en compte de no caure amb la por de fer el ridícul, quina collonada, el ridícul l'estem fent cada dia que passa amb aquesta merda situació política catalana.
Mòltes gràcies Saül per els teus escrits, necessitem periodistes que amb tots els matisos que calgui , siguin honest amb el que diuen.
Manel des de Karlsruhe
Saül, abans que res, content de tornar-te a saludar! Tens tota la raó. Tot i que crec que està bé que aquesta data aparegui en boca d'una veu "oficial", també és veritat que potser les formes havien d'haver estat unes altres! Esperem que això que demanes, el famós full de ruta, es faci aviat realitat.
Una abraçada!