El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
19 de desembre de 2010
6 comentaris
A les vuit ja érem a lloc, tot esperant el joc de la llum
A les vuit ja érem a l’esplanada del Baluard, plovisquejava, quatre gotinetes, res, no tenia importància. Allí érem unes cent persones, amb ulls deixondits, màquines de fotografiar i ganes de festejar la vida i la llum.
Però enguany no ha estat possible, els núvols espessos i grisos no ho han permès. Han passat les vuit i les vuit i mitja. Veiem créixer el dia fosc i emboirat i també la seva bellesa, però no pas la que cercàvem.
Hem anat a l’auditori amb els amics matemàtics a veure la rosassa a un reportatge. Així que us poso la referència del post que vaig escriure l’any passat sobre el solstici d’hivern:
I…
…unes quantes fotografies meves del dia d’avui que s’anava
despertant sense el part de la llum, algunes de la rosassa, agafades al volt, de
l’audiovisual que ens ha conhortat el petit desengany i finalment del passeig
per la ciutat adormida de diumenge entre moixos i pluja.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin moix més maco!
I les fotos Victòria… una que m’agrada molt (de fet m’agraden totes), és la de la matinada. S’hi respira una calma brutal.
Bona nit, llumeta.
Ai la natura, la vida, ens juga sempre males passades ….. Però sempre queden en la memòria els moments passats i …. aquesta tecnologia que ens permet retornar ara fa un any i poder admirar novament la rosassa en el solstici d’hivern de 2009.
Moixos, però ben acompanyats …. i dò !
Bon dia !
Erem a Penàguila, al costat d’Alcoi, per veure el Sol passar per l’Arc de Sant Llúcia com l’any passat. Però les boires no ens deixaren veure res. Ben punyeteres elles, finalment ens mostraren l’Arc ben net de núvols deu minuts després de l’hora del pas.
Caldrà tornar-hi l’any vinent. La natura fa la seua i nosaltres la seguim només…
Bon Nadal, Victòria
Enric