Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

17 de juny de 2010
3 comentaris

Activem les alarmes, els moments són clars, no badem.

Dimarts Xavier Mir assenyalà molt bé un problema, deia (subratllo jo): Recollir
signatures serà importantíssim, però estar atents a les opinions emeses
no ho serà menys
:

Capitalitzar
electoralment el referèndum? Alerta, Bardolet!

“Em faig creus de la immensa animalada que acabo de llegir al bloc del
convergent Albert Bardolet
. Activem, sisplau, totes les alarmes,
perquè aquesta mena de reaccions són extremament preocupants. En un
termini de mig any tindrem l’ocasió que el Parlament debati la IP i voti
si convoca o no convoca el referèndum que s’hi demana. Recollir
signatures serà importantíssim, però estar atents a les opinions emeses
no ho serà menys.”

I també ens va presentar una bona recomanació: activem les alarmes.

Si seguiu la rèplica que li fa Bardolet entendreu encara millor l’abast de l’embolic que alguns, com ell, volen mantenir contra la claredat. També us pot anar bé per a entendre el problema si us fixeu en la finesa i fermesa d’en Xavier Mir.
I veureu que tenim per una banda la claredat del moment i la claredat com a compromís d’expressió. Això ho trobem en la mirada i explicacions d’en Xavier Mir, també hi trobem honestedat.
I per un altre costat tenim els embolics i acusacions buides de Bardolet amb les cantarelles de les apropiacions o capitalitzacions. Joc brut i vell, ja hauria de fer xerricar tota orella desperta, tota, no hi ha excusa.

La situació és clara, i ho està (em queda pendent comentar de El Laberint, del que més aviat diria ja estem fora, que ja estem prou desembolicats i que era hora ja! Si més no quedi anotat.) Està ben clara la situació i posició que prenen uns i altres.

Una altra bona recomanació amb que clou l’apunt Xavier Mir:

“(…) Junts avalen i defensen davant l’Estat el resultat que surti del
referèndum. Treballem perquè això sigui possible, sisplau, i no
transformem les nostres contradiccions internes i els nostres nervis en
intoxicacions ridícules.”

Intoxicació amb abusos conceptuals que espanten, i que el mateix dia trobem en CiU i les seves propostes sobre “el Dret a Decidir”, també en el PSC que deixa anar alguna altra, ho recullo a: Pinten
“monus”? Espero que no, aquest no és el canvi.

Intoxicació amb abusos verbals, com la que fa Marina Geli:

Marina Geli: ‘El federalisme és menys utòpic que l’independentisme’

Responc:
Parlar de federalisme europeu en contraposició a la independència de Catalunya és una trampa. Parlar de federalisme amb l’estat espanyol és també un engany, no volen federar-se, i, si mai ho volguéssim en el futur, es tractaria de proposar-ho aleshores, però això tampoc no xoca amb la nostra independència. Parlar d’Estats Units d’Europa des de la idea de manteniment d’estats com l’espanyol és, a més d’un engany sobre la situació, un perill.

Prou de paternalisme, assenyala Anna Simó, gràcies.
Prou de paternalismes, ni dels donats ni dels d’acceptats…., vinguin d’on vinguin.

Prioritat: consultes en marxa i recollida de signatures per la IP pel
referèndum
d’autodeterminació i eleccions al Parlament, ben informades i per la independència. ERC ens recolza i hi treballa. Gràcies, ERC. M’alegra aquesta coincidència,
i voldria que se n’hi afegís alguna altra. Quins grups polítics més s’hi sumen a la fi dels paternalíssims? Aquest el trobo requisit indefugible i garantia de bo.

Un detall sobre les intoxicacions a l’entorn de la IP:

PSC i PP endarrereixen la IP pel referèndum d’independència portant-la al Consell de Garanties Estatutàries

“(…) Tena i Bertran ja treballen perquè la causa de la independència
aconsegueixi ‘la recollida de signatures més gran de la història’.”

Comento:
“La més gran de la història, l’aconseguirem!
Sobre PP i PSC pregunto si no han perdut la legitimitat que tenien com a
representants pel fet d’haver refusat la IP a la Mesa del Parlament (a
parer meu ja abans (en cada insult als catalans que ens movem i
expressem), però aquest és un cas ja d’escàndol major). Si són
declaradament i de fet antidemocràtics, com és que permetem que
segueixin a una institució democràtica representant ciutadans?
En tot
cas crec que ens hauríem de plantejar seriosament l’acompliment dels
mínims mínims que tenim, no?
Una altra pregunta sobre la IP que m’agradaria esclarir: hi ha qui va
cantant (PP, Cs i RCat) que la IP és cosa d’ERC i CiU que, oh, ens
enganyen als independentistes…… Podríeu fer alguna declaració
contundent que ho desmenteixi?

Hem sembla fonamental que no es menteixi gota el què està passant, crec
que és on està la força i l’èxit de recolzament. Crec que és on s’han
anat gestant totes les victòries i passes fermes de l’independentisme.
Moltes gràcies.”

Si us fixeu, no és casual que els paternalistes trobin sobreres les consultes, també la IP, i crec que com a moviment per la independència hem de rebutjar aquesta seva apreciació i valoració. I preguntar-nos una mica per aquest detall. A què respon? A què serveix? Quines bestieses pressuposa?

Uns ho menystenen fin al punt de gosar qualificar els catalans d’immadurs per un referèndum d’autodeterminació, i no val ni que l’excusa sigui que és que…  vol guanyar-lo……. Es volen negar moltes coses en aquest paquet d’oferta, una pena i perill.
Altres s’hi sumen des del propi independentisme a la negació del procés i fites amb una condescendència que fot fàstic.
Altres ja ho hem vist que feines en tenen a reprimir els tics autoritaris, violents i antidemocràtics, i que només esperen merder per provar una violència que ja no es pot donar, però que anhelen. Ho fan amb tal força que se’ls olora a kilòmetres.

Està molt clar, obrim els sentits, activem les alarmes, i la bona observació, l’enteniment, el contrast, atenció. I honestedat.

Està tant clar que podem plantejar seriosament fins i tot: La
independència en tres passos (o com madurar de cop)

………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170651
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170706
http://www.directe.cat/noticia/44683/marina-geli-el-federalisme-es-menys-utopic-que-l-independentisme
http://www.directe.cat/noticia/44883/anna-simo-insta-mas-a-no-ser-paternalista-i-deixar-que-la-societat-decideixi-si-esta-madur
http://www.reagrupament.cat/ca/opinio/atencio_al_referendum
http://www.directe.cat/noticia/44835/psc-i-pp-endarrereixen-la-ip-pel-referendum-d-independencia-portant-la-al-consell-de-garan
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170779

  1. La trampa de Ciu (amb el seu braç incorrupte: Alfons López Tena ) i la trampa de l’innocent? Uriel Bertran (ERC) és la mateixa trampa que va teixir el PNB a l’Ibarretxe, el qual hi va caure de quatre potes.

    Ibarretxe va voler seguir el joc dels espanyols, d’Espanya (i sobretot del PNB) i va haver de anar-se’n cap a casa amb les mans buides i la cua entre cames.

    Tots els catalans que ara es refien d’aquesta nova llei IP, espanyola per “Estatut” i per “Constitución” hauran d’anar-se’n cap a casa també amb les mans buides i la cua entre cames.

    Hi ha catalans incauts com els abans esmentats que es pensen que podran independitzar Catalunya sense traspassar la línia vermella de les lleis i la voluntat de l’estat espanyol, sense trencar ni un plat ni un got. En l’esmentada llei de la nova i flamant IP haurien de fixar-se amb la lletra menuda, concretament on diu que l’última paraula sempre la té Madrid, o sigui ells, els espanyols, i hauríem de saber ja a aquestes alçades que pensa i com actua Espanya tapant a corre cuita totes les escletxes que deixen les seves lleis.

    Companys de país, obriu els ulls ben oberts:

    Primer, Espanya no és demòcrata ni ho ha estat mai quan es tracta de Catalunya. Ni escolta ni té vergonya.

    I segon, aquesta IP, i la recerca de signatures en aquests moments propers a les eleccions catalanes del novembre és un engany de Ciu i d’Esquerra per tapar les seves vergonyes i quedar bé fent veure que estan a favor de Catalunya, com un soberanisme encobert i indefinit que no els obliga a res, que no els obliga a posicionar-se en favor de la Independència de Catalunya.

    Ciu és obertament regionalista, el país pel que treballen és un projecte de país a la pràctica crua i dura totalment dependent d’Espanya. I Esquerra segueix el mateix camí per molt que s’ompli la boca de mots com sobiranisme, independentisme i política social, Esquerra ha traït el seu projecte Independentista i la substituït per un sobiranisme tou i inepte. La “pluja fina” d’Esquerra  i el “no estem preparats” referit a la llibertat nacional dels catalans per part de Convergència s’imposen sobre una gent dèbils i pusil·lànimes que per no ser capaços d’alliberar Catalunya no són ni capaços d’unir-se o treballar coordinadament en favor de la llengua i els altres drets i urgències de Catalunya … Són una colla d’inútils i mentiders que només acaben anhelant les “punyeteres” poltrones.
    <b>
    Catalans, no us deixeu enganyar una vegada més:
    Qui se sotmet a una llei de l’enemic esdevé presoner seu!</b>

    Salvador Molins,
    Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!