El Mont

No és el món

26 de novembre de 2012
Sense categoria
5 comentaris

Error monumental del sobiranisme.

El dia després toca començar a fer-se preguntes.  Els resultats electorals amb una excel.lent participació deixen pocs dubtes. El vot sobiraniste continua mes o menys com estava avanç de les eleccions, i la resta també, amb la radicalització del nacionalisme espanyol i català, per la pujada de C’s i l’aparició de les CUP en lloc de SI.

El que no queda igual és el que sempre s’havia demanat des de el sobiranisme. El lideratge per tirar endavant el Dret a Decidir ha quedat molt ………………

 

debilitat i  mancat de la força democràtica necessària. El tant reclamat lideratge, ha quedat enormement debilitat.

Pensem que molts votants sobiranistes de CIU,  han votat ERC pensant assegurar-se així, que CIU compliria. I el que s’ha aconseguit és deslegitimar democràticament l’actual President de la Generalitat. I sobre tot, en la seva aposta pel Dret a Decidir.

El que ha passat és la voluntat del poble, i aquí no podem cercar culpables en la classe política. Es evident que el el sobiranisme ha volgut assegurar tan el tret que s’ha acabat disparant al peu. Un error monumental que ens fara anar coixos una bona temporada, que esperem sigui molt curta. I això si que esta en mans dels polítics.

  1. Per dir-ho d’alguna manera, hi havien tres possibilitats: La primera el model basc, la segona el model Valencia i la tercera, el model Escocés. Vist els resultats, en comptes de sortir reforçat el model escocés i el procés, s’ha escollit el col.lapse basc, mentre el model valencià es consolida.

    Mentre els soldats del nostre pais es substitueixen pels sense socialisme no hi ha independència, es consoliden els que volen viure i fer viure als catalans, d’esquenes al pais.

    Tenim feina, pero creure que amb la simple “il.lusió” es guanya la llibertat, ja ha passat a la història.

  2. Mas ha jugat amb la Força de la Il·lusió, ara, o tira endavant i de pressa amb la seva aposta sobiranista o la crisi se’l menjarà viu.

    ————–

    El “Punt-Avui+” l’encerta: #no_ens_falleu !!!

    2,075.000 vots demanen un referèndum.

    Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.

    Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta  era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el “Mas de les sabates grans”, que no és el “Mas de les calces fluixes” sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.

    Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.

    Mas i Ciu han d’entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d’una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.

    Aquest és a partir d’ara el crit de batalla del Poble català lliure: “No ens falleu!”

    Partits polítics “catalans lliures” aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

  3. I ara els de CiU haurien d’enjuntar-se amb els

    independentistes espanyols del PP.

    Sempre i quan els de CiU aconseguiren

    que els independentistes espanyols

    deixaren a banda el seu comportament feixiste

    d’ocupació nacional de Catalunya

    des del ‘Estat espanyol’.

     

  4. Tot això de la riquesa i la pluralitat de les forces sobiranistes està molt be per dir que crítics i com d’exigents som els catalans en política, però hi ha moments que cal una sola veu. Veurem si a partir d’ara la pluralitat no es torna rebolica. A la colònia l’interessa més un galliné que no una força unívoca. Hem d’adametre que el sobiranisme ha patit una derrota després de l’Onze. Veurem si és madur per no predre’s en ambicions partidistes. D’altra banda, hi ha dues coses més per reflexionar: Va anar més gent a la Diada Independentista que no a votar sobirania. I el percentatge tan alt d’abstencionisme encara segueix sent lamentable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!