Arc de Calígula a Pompeia

Calígula, el monstre “sandàlia”

“Calígula (diminutiu de caliga o sandàlia militar), rebé aquest nom per haver estat criat entre els soldats. A Capri, malgrat tots els paranys, mai no sucumbí a cap queixa, però ni alsehores podia contenir la seva naturalesa cruel i viciosa, assistint a les tortures dels condemnats i anava a la recerca d’orgies i adulteris. Féu emmetzinar Tiberi, i l’estrangulà amb les seves pròpies mans. Per desig de popularitat restablí en llurs drets els condemnats i els exiliats.”

“Tornà a publicar els comptes de l’imperi. Dispensà Itàlia de l’impost en les vendes per subhasta i auxilià molta gent perjudicada pels incendis. Afegí un dia als Saturnals, oferí combats de gladiadors i acabà els monuments a mig fer en temps de Tiberi, començà un aqüeducte. A Siracusa reconstruí les muralles i els temples i perforà l’istme a Acaia. Fins aquí el príncep, ara tocarem el monstre.”

“Començà a atribuir-se una majestat divina. Les estàtues de més anomenada va fer-los treure el cap i posar-hi el seu. A la seva àvia Antònia li ocasionà la mort. El seu cosí germà fou port per ordre seva i empenyé el seu sogre a donar-se mort. Tingué relacions incestuoses amb totes les seves germanes. Excepte Drusil·la, les altres les feu prostituir, per condemnar-les com adúlteres.”

“No va ser gens respectuós amb el senat. Més d’un cop, clausurà els graners i anuncià la fam al poble. Com que el menjar per a les feres dels espectacles era massa car, decidí esquarterar els condemnats per crims. Moltes persones honorables les condemnà a les mines o les tancà dintre una gàbia. Pensant que els qui estaven exiliats per ell també demanarien la seva mort, va enviar gent que els matessin a tots.”

“En signar cada deu dies la llista dels presos a executar, deia que aclaria els seus comptes, fent-los executar a cops reiterats i lleugers. Les estàtues dels barons il·lustres les va fer trencar i prohibí que fos dedicada enlloc cap estàtua. Va pensar a destruir fins els poemes d’Homer. No respectà cap dona il·lustre, duent-se la que més li plaïa. Inventà una nova mena de banys costosíssims i féu construir galeres de deu rengles de rems, amb les popes guarnides de pedres precioses. En menys d’un any consumí tot el tresor de Tiberi.”

“Esgotat i empobrit, es va girar cap a la rampinya valent-se de falses acusacions, de vendes a l’encant i d’impostos. No hi hagué cap mena d’objectes ni de persones que no hagués de pagar algun tribut. encès pel desig de palpar monedes, es passejava nu damunt de piles de peces d’or. No entrà en guerres més que una sola vegada.”

“Concebé la idea d’esmicolar les legions que havien assetjat al seu pare Germànic i a ell mateix. Els soldats, sospitant la intenció es feren escàpols, tornant ràpidament a Roma, morint en quatre mesos. De bona estatura, cos desmanegat i prim, sense gaire cabell, però pelut tot ell. No fruí de bona salut, tingué atacs epilèptics i patia d’insomni. El seu estat mental els atribuïm a una gosadia sense aturador i a una por desmesurada.”

“No s’ocupà gens de l’erudició, i molt de l’eloqüència. Actuava de gladiador, de cantor i dansaire, feia esgrima. Aquest home, que tan fàcilment ho aprenia tot, no sabia nedar. Amb qui s’afeccionava, els protegia fins al deliri. Posà alguns gladiadors tracis al capdavant de la seva guàrdia. No faltaren a molts les ganes de matar-lo. Descobriren dues conjuracions. Finalment, Quèrea li partí la mandíbula d’una punyalada i el remataren amb trenta coltellades. Visqué vint-i-nou anys i fou emperador durant tres anys deu mesos i vuit dies. Amb ell morí la seva muller i també la seva filla.”

Afegeix un comentari