Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
6 de març de 2008
Sense categoria
11 comentaris
No hi ha esquerres
És una constatació: en aquestes eleccions no hi ha partits d’esquerres. Almenys d’aquella esquerra que feia propostes a favor dels treballadors assalariats. L’esquerra avui és una etiqueta sense compromís. Ningú dels qui es presenten en aquestes eleccions no ha qüestionat –de debò, vull dir– la imparable precarització que ens imposa el capitalisme triomfant. No sé quin interès puc tenir per votar en aquestes eleccions si sóc un assalariat mileurista i contractat en precari. M’hauria agradat escoltar dels partits polítics que es diuen d’esquerra que si guanyen reduïran la jornada laboral setmanal, que tindrem més dies de vacances a l’any, que es prohibiran els contractes eventuals i en precari, que tindrem salaris més dignes, que rebaixaran l’edat de jubilació als 60 anys… Reivindicacions que sempre han estat presents en el discurs de l’esquerra. Si aquest discurs s’abandona, què diferencia llavors la dreta (digueu-li centre si voleu) de l’esquerra? Sí, algú dirà (tindrà la barra de dir) que totes aquestes reivindicacions són antiquades, del segle passat i de l’anterior, que avui cal insistir en la mandanga de la flexibilitat per a ser competitius i etcètera. I ja sabem què vol dir “ser competitius”: cobrar salaris més baixos, més inestabilitat laboral, més hores laborals, menys drets… En suma, allunyar-nos de la pretensió de l’antiquat benestar per a enfonsar-nos en la moderna imposició de la precarietat. I així les gran empreses continuaran repartint beneficis espectaculars i els bancs més espectaculars encara. Si no podem canviar el sistema econòmic, de què serveix participar en unes eleccions en què cap partit polític proposa alterar el sistema que arruïna el nostre benestar?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És clar, la recerca del darrer vot situa tots els partits, sense excepció, en posicions interclasistes i se’n obliden doncs de les persones que treballem a canvi d’un salari.
No és menys cert que els treballadors i treballadores, al menys al País Valencià, votem majoritàriament a un partit de dreta, pura i dura, que de manera ostetosa prima els interessos de la seua clientela política en contra dels més desafavorits pel repartiment de la riquesa.
No obstant, no acabe d’estar d’acord amb l’aproximació que fas a la idea “ser d’esquerres”. Crec que aquesta opció ideològica te molt més a veure amb la coherència entre el que es diu i es fa. De fet, la doble moral dels partits tradicionalment de dretes es assumida, aplaudida i consentida per tota la societat. Nogensmenys, com no pot ser d’altra manera, per a l’esquerra tradicional, la manca de coherència esdevé una llosa que no pot suportar.
Amic meu, t’aconselle que per curar els teus mals t’organitzes en algun sindicat i una vegada dintre lluita per que mai deixe de ser d’esquerres.
Perdoneu: estic fent una prova.
i a quins dos partits majoritaris votem els valencians… UNA PENA…
Ni falta que fa! està El Penjoll!!!!!
http://elpenjoll.blogspot.com/
poble malauradament, és encara mol ignorant; i és mantingut en la seva
ignorància pels esforços sistemàtics de tots els governs, que consideren
aquesta ignorància, no sense raó, com una de les condicions més essencials de
la seva pròpia potència. Aixafat pel seu treball quotidià, privat d’oci, de
comerç intel·lectual, de lectura al cap i a la fi, de gairebé tots els mitjans
i d’una bona part dels estimulants que desenvolupen la reflexió en els homes,
el poble accepta molt sovint, sense crítica i en conjunt les tradicions
religioses que, embolicant-lo des del seu naixement en totes les circumstàncies
de la seva vida, i artificialment mantingudes al seu si per una multitud d’intoxicadors
oficials de tota espècie, sacerdots i laics, es transformen en ell en una sort
d’hàbit mental moral, massa sovint més poderós que el seu bon sentit natural.”
Bakunin, “Dios yel Estado”, 1867 – 1870
Primer de res dir
que potser tens raó. Però és una raó molt perillosa perquè fica de manifest el
principal problema que jo li trobe a l´esquerra: la falta d´unió. I és esta
falta d´unió la que reforça cada vegada més al centre i a la dreta. Mentre que cadascú
dels esquerrans vullga ser el més llest i fer la seua particular lluita… poc
farà l´esquerra.
Què quina diferència
hi ha entre la dreta i l´esquerra? Hui en dia, ho veig tan simple com que l´esquerra
està a l´altra banda de la dreta. Si no trobes el referent dins dels partits d´esquerra
pots començar-lo a retrobar vegent-lo al pol contrari del que diu i fa el PP. Si,
així i tot, no el trobes visita l´Institut Independent d´Estudis Patafísics del
País Valencià (IIEPPV) [http://iieppv.blogspot.com] i llegeix l´entrada “Política
Patafísica: demagogs ‘cantinflejant’?”.
“… esquerra que feia propostes a favor dels treballadors assalariats”.
Eixa esquerra era internacionalista. Si existíra: estaria a favor de les teues reivindicacions?
Tot el que demanes pels treballadors d’occident que supere l’abastiment de les seues necessitats bàsiques i un cert balafiament, afona encara més en la miseria els treballadors d’altres llocs no occidentals.
L’esquerra actual deuria cridar a l’aturada del consumisme d’occident a costa dels demés, però tu mateix, que sembla que dius ser d’esquerres, tot el que demanes és més capacitat de consum, sense plantejar-te a costa de qui.
Certament sembla que no hi ha esquerra, però aquesta no és la que tu dius.
P.S. Un consell (per no seguir-lo, com tots): escriu ficció, que saps fer, i no sobre política, que no saps.