81. Red Sector A

Ahir, mentre recollia informació per fer l’article L’infern, vaig trobar un fet curiós. La Wikipèdia llista tres cançons de rock que fan referència a l’Holocaust:

No conec Slayer. En Beefheart el conec arran de les col·laboracions amb en Frank Zappa i, precisament l’indescriptible disc Trout Mask Replica, on surt Dachau blues, el vaig comprar fa una pila d’anys. És un disc obscur però gratificant.

Però us volia parlar de Red Sector A. Rush és un els meus grups de rock favorits per molts motius: per l’estil que han mantingut durant trenta anys de carrera, pel virtuosisme instrumental, pels himnes d’optimisme i sobretot per l’humanisme i la cultura que es desprenen de les seves lletres (fetes totes pel bateria Neil Peart).

Però fins ara desconeixia la lletra de Red Sector A. Parla dels supervivents d’un camp d’extermini i de com no poden creure que la societat continuï vivint fora d’aquell lloc. Per ells, tot el món és un Holocaust, i quan finalment són alliberats no comprenen res de res. La lletra està basada en les experiències dels pares de Geddy Lee, el baixista i cantant de Rush, els quals van sobreviure els camps d’extermini de Bergen-Belsen (la mare) i Dachau (el pare). Ací podeu llegir una interessant entrevista amb el músic on parla d’aquest tema.

Aquesta cançó no m’havia cridat l’atenció perquè es troba en un disc, Grace Under Pressure, que no és dels meus favorits. No l’he escoltat gaire. Sí que he escoltat atentament les lletres de les cançons que m’han agradat més, i entenc què volen dir. I aquí hi ha el que em motiva a escriure: qui entén les lletres de les cançons dels grups de rock?

Arran de la competència Bob Dylan – Beatles les lletres dels grups de rock van passar a tenir més contingut del que molta gent creu. Les influències i barreges del rock amb la cançó francesa a través de gent com Leonard Cohen o Nick Cave o la voluntat de comunicació de Neil Young o Bruce Springsteen han fet que entendre la lletra de la cançó sigui fonamental per gaudir de molts d’aquests músics. De fet, en Bob Dylan desafina com un condemnat, però les seves cançons són espectaculars.

No crec que molta gent sàpiga que moltes cançons d’Iron Maiden o Metallica es basen en textos bíblics o en la cultura clàssica. També hi ha moltes cançons que relaten batalles històriques i tenim en Zappa i l’Al Weird Yankovic per fer una contundent crítica social amb uns arranjaments fabulosos.

Fa anys, en un intercanvi musical a l’estat de Baden-Württemberg, em vaig adonar que els adolescents alemanys, holandesos i escandinaus entenen les lletres de les cançons. A casa nostra això no passa gaire sovint. Crec que tenim un nou desavantatge cultural respecte al nord d’Europa si les nostres referències musicals s’han de limitar a la música llatina i la seva manca d’ambició poètica i descriptiva.

Milions d’adolescents i joves senten una vegada i altra els missatges solidaris i ecologistes dels U2 o els missatges antibel·licistes dels Dire Straits mentre aquí ens limitem a seguir-ne el ritme del xim-pum xim-pum sense entendre res del seu contingut… una situació similar a la que tenim en la política internacional, de fet. Potser que ens posem les piles.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *