Trencavèl

Llegeixo al diari nordcatalà www.catnord.cat un parell d’articles interessants.

El de Vicenç Ortín es posiciona en contra de la possibilitat que la UNESCO declari Patrimoni de la Humanitat les fortificacions del Senyor de Vauban. Vauban va ser realment un geni de la poliorcètica i no es pot estudiar el segle XVII sense rendir-se davant de la grandesa de les seves fortificacions i la revolució que van significar en el sagnant art de la guerra. I això mateix és el seu problema: els avenços en la guerra signifiquen mort i destrucció, i la feina de Vauban va consistir en solidificar les conquestes de Lluís XIV, de Flandes al Franc Comtat i dels Alps a Catalunya.

Vauban, doncs, llum i ombra: podem separar la genialitat del militar que revoluciona el seu temps de la destrucció que féu? Si em permeteu la comparació, podem admirar el geni alemany que va conquerir tot Europa el 1940 i separar-lo, tant com de la destrucció de la guerra en sí com de l’atrocitat del pensament nazi? De fet fa temps que França fa això sense complexos amb la figura de Napoleó. Podeu llegir més informació en contra de Vauban en aquest article d’Stéphane Delmas a La Clau i a favor de Vauban en aquest Réseau Vauban de Besançon.

El d’Alà Baylac-Ferrer es pregunta quin dels candidats a la Presidència de França és el millor per a Catalunya. Com que no en troba cap, busca quin és el menys lesiu per a Catalunya. I la seva conclusió és que és el bearnès François Bayrou, representant de la tercera via.

Trencarà França el podrit eix esquerra-dreta? Seria molt divertit que passés això avui que la nostra esquerra catalana afrancesada i antiamericana sacrifica el govern catalanista per forçar un govern d’esquerra colonial. Si França també abandona aquest eix, quin referent internacional tindrà el govern català per sacrificar el país de tothom a la ideologia d’uns quants?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!