Trencavèl

Entre 1932 i 1933 entre cinc i deu milions d’ucraïnesos van morir de fam. La producció agrícola dels camps havia estat requisada com sempre pels membres locals del Partit Comunista però aquell any no hi va haver repartiment del menjar.

Aquesta ‘plaga de fam’, Golodomor en ucrainès, no va ser causada per condicions meteorològiques adverses ni per cap guerra, com les de 1922, 1947 o 1963 (a no ser que acceptem la definició del govern que va fer Lenin com una declaració de guerra contra la seva pròpia població). El 1922 també van morir cinc milions de persones de fam però va ser en tota la URSS, no només a Ucraïna. Cinc milions de morts és una xifra de morts que dista molt de la pitjor fam anterior, 400.000 morts el 1892, en ple tsarisme, però que es queda curta davant la concentració de mort que representa el Holodomor.

Aquesta ‘plaga de fam’ va ser dirigida políticament des de la direcció del PCUS, per motius que es desconeixen. Naturalment la URSS va negar sempre que aquesta matança hagués existit mai, però a partir de la perestroika ja s’han recuperat cinc mil folis de la NKVD (l’antecessor del KGB) que el documenten amb tots els detalls.

Ja fa alguns anys vaig fullejar un llibre amb fotos d’uns carrers ucraïnesos amb uns cosos morts per terra i uns cartells a les parets que hi deien "Camarades! Menjar persones és antirrevolucionari!". El Partit Comunista va haver d’encolar aquests cartells per tota la zona castigada per evitar que el canibalisme desemboqués en cap tipus de revolta social. Aquestes fotos i el llibre que les contenia em van ser rebatudes sota l’acusació terminal d’anticomunistes. El fet és que les fotos sí que eren anticomunistes. I també eren veritat.

El que trobo que és molt curiós és que a la Wikipedia hagin de bloquejar l’article sobre l’holodomor per evitar el vandalisme dels negacionistes. I que el debat entre historiadors avui sobre l’holodomor és si és genocidi o democidi. I quanta gent hi va morir. Si cinc milions, set i mig o deu milions de persones. Són debats que suposo que són interessants. Però la meva pregunta és, no val la pena explicar a tothom que això va passar? No ho faig per evitar el ridícul als despistats que discriminen entre dictadors bons i dolents segons si són d’esquerres o no i tot això… ho dic per respecte a la gent que van matar. En nom del que fos.

En Joan Francesc Mira ha fet un article sobre l’Holodomor, a la revista El Temps. També podeu mirar aquestes imatges. Podeu fer aquest test sobre altre interessants iniciatives de Lenin & Co. amagades per la premsa afí al règim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!