Trencavèl
Comentaris polítics de Martí Cabré
147. El segon àlbum d’Auschwitz i el segon Holocaust
Descobreixo a través de Libro de notas que el Museu del Memorial de l’Holocaust (EUA) ha fet públic un àlbum de fotos que va rebre de manera anònima el gener de 2007.
Aquest àlbum va ser localitzat l’any 1946 en un pis de Frankfurt per un oficial nordamericà del CIC (Counter Intelligence Corps), el cos que investigava l’exèrcit alemany per depurar-ne els responsables nazis. L’any passat la pel·lícula El buen alemán ens mostrava la feina d’alguns dels responsables d’aquest cos durant la Conferència de Potsdam (1945). Ara, vell, aquest oficial ha decidit donar l’àlbum fotogràfic al museu per tal que sigui preservat.
Aquest àlbum fotogràfic és molt important perquè és el segon àlbum de fotos sobre la vida d’Auschwitz. Tot i que en aquest lloc hi van morir aproximadament 1.100.000 persones, hi ha poca informació gràfica perquè els nazis van mirar de destruir totes les proves quan la guerra arribava a la fi. Recordem que un dels herois dels Judicis de Nuremberg va ser el català Francesc Boix, que va arriscar la vida per extreure 2.000 fotos del camp de Mauthausen que van servir per provar la culpabilitat en l’Holocaust de molts dirigents nazis.
Aquest segon àlbum de fotos d’Auschwitz ens mostra la vida diària dels guàrdies SS del camp i també d’infermeres i ajudants. Els podem veure passejant, jugant amb els gossos, dinant i fent totes aquelles activitats que es poden fer al camp. A les fotos hi surt sovint el director del camp, Rudolf Höß, i d’altres dirigents nazis en actituds relaxades i felices.
El que posa la pell de gallina és constatar un cop més que les grans matances de la història (el segle XX) no han estat causades per bàrbars assedegats de sang com en les salvatjades d’Àtila o de Genghis Khan o fins i tot per la bogeria de Calígula o l’afany de lucre del colonialisme sinó que han estat dutes a terme per funcionaris responsables de la seva feina, que feien el seu horari i que a l’acabar el torn es dedicaven a passejar, llegir poesia i jugar amb el seu gos.
La deshumanització que van representar el nazisme o el comunisme van aconseguir alliberar de culpa totes les persones responsables de qualsevol baula del procés d’aniquilació. Les pròpies persones, mentre eren jutjades, justificaven els seus actes dins de la lògica mental en la qual havien crescut.
Si sabem que aquest procés d’alienació és possible, perquè fins i tot ara en tenim fotos, el que no podem fer és creuar-nos de braços davant de processos similars que es produeixen avui sota la forma d’intolerància religiosa i fanatisme messiànic, com en el cas d’un Mahmoud Ahmadinejad que ha dit per activa i per passiva, a tothom qui el vulgui llegir o escoltar, que espera un apocalipsi que durà al món el dotzè profeta del xiïsme (el Mahdi) per poder alliberar el món d’infidels. I aviat tindrà els mitjans nuclears per crear un segon Holocaust.
Rudolf Höß va ser capturat i jutjat a Nuremberg. Va ser condemnat a mort i executat el 2 d’abril de 1947 al camp Gestapo, adjacent als crematoris del camp Auschwitz I, que era el lloc on s’interrogava els membres dels equips de fuga i de resistència del camp. La pel·lícula La zona gris (2001) ens mostra zones d’aquest camp durant la revolta d’un Sonderkommando d’Auschwitz.
Podeu llegir ací l’article del New York Times sobre aquesta troballa.
Podeu llegir aquest article d’Assyrian Internation News Agency (AINA) sobre l’agenda apocalíptica d’Ahmadinejad.
Podeu llegir aquest article del Telegraph sobre els orígens d’Ahmadinejad i el Basji.
Apunts relacionats:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Martí, sóc en David Morgades (CiU de Mataró), volia saber si vols enllaçar els nostres blocs: http://elracodemataro.blogspot.com
Ja em diras alguna cosa
Una abraçada company
l’Història pot repetir-se, de fet tampoc seria la primera vegada. Pot ser que una persona documentada com tu Martí, pot arribar a endevinar com una societat europea, en general força culta i mes encara l’alemanya, va poder permetre que una lacra com el nazisme pogués arribar a dominar d’aquella manera.
Són molts els factors que poden produir aquelles situacions, com molt bé ens avises hem d’estar molt atents a personatges com Ahmadinejad ,a mi em fan molta por
El problema és l’intent dels diferents totalitarismes d’eliminar l’indiviu. El Jo.
Quan el "be comú", la societat, s’avanposa als drets individuals, vol dir que hi ha barra lliure per eliminar aquells que "molesten".
L’Holocaust és el net de l’antisemitisme històric europeu i la seva justificació va ser a Alemanya i és a Iran una qüestió de totalitarisme.
El món no pot deixar que Iran tingui la bomba atòmica. Ho sap tothom, però la covarda Europa es limitarà a deixar que els Israelians facin la feina bruta.
Com sempre.