Al darrera la nevera

Roger Mas és un cantautor que s’ha guanyat a pols el tòpic periodístic “inclassificable”. Després del seu darrer disc, Mística domèstica, on s’apropava al pop d’estètica més indie, i d’una sonada versió en català de Paulina Rubio que ha tingut molt de ressò gràcies a YouTube, el solsoní repareix ara amb Les cançons tel·lúriques, un disc que sorpren per partida doble: d’una banda, musicacions de sis poemes adaptats del llibre Al cel, de Mossèn Cinto Verdaguer. Però el que resulta completament flipant és el que ve després… [Més]

Per si no n’hi havia prou amb aquesta dosi de misticisme, quan
l’oient es pensava que ja ho havia sentit tot, Mas s’endinsa en les
arrels de la Catalunya més profunda, adaptant durant vuit minuts
gloriosos ni més ni menys que… Els Goigs de la Mare de Déu del
Claustre de Solsona! Peça a la que segueixen altres adaptacions de músiques populars de gran
solemnitat, com el Ball de Gegants de Solsona i el Ball de l’Àliga de
la Patum de Berga.
La peça que il·lustra sonorament aquest apunt és “Voleu que vos la cante?”, i forma part de la primera tongada de peces verdaguerianes. Peces que, per cert, va musicar arran d’un espectacle impulsar per l’Enderrock ara ja fa uns anys. És potser la més alegre del disc: hi ha poemes com “Anem” o “Caminant”. Amb un revestiment global entre la cançó d’autor, el
folk acústic i el mantra oriental, Roger Mas ha bastit una obra
universal, mística i sorprenent, que hauria de ser d’escolta obligada
per a tots els apologetes de les filosofies low cost i feng shuis
diversos.

[Per cert! Com que ja he fet molt d’autobombo darrerament -i el que em qeuda, perquè aquest mes d’abril els projectes en els que participo convoquen diversos actes i celebren efemèrides de tota mena– no he destacat en titular -com he fet altres cops- que ahir aquest bloc va assolir una altra fita rodona pel que fa al número de visites: 50.000. Qui ho havia de dir…]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!